Un manifestante con una máscara de Aminatu Haidar, durante la marcha en Madrid para pedir una solución al caso de la activista. (Imagen: Susana Vera / Reuters)

Nota conjunta de la Confederación Española de Policía y el Sindicato Profesional de Policía.
Rechazan que el origen del conflicto esté en la Policía.
Acusan a Fernández de la Vega de “eludir su responsabilidad”.
La vicepresidenta dijo que “la Policía autorizó la entrada de Haidar”.
EFE. 11.12.2009 – 22.53 h
La Confederación Española de Policía (CEP) y el Sindicato Profesional de Policía (SPP), califican de “hipocresía política” y “doblez” la actuación del Gobierno al imputar a la Policía “el origen del conflicto internacional generado por la entrada en España de Aminatu Haidar“.

En una nota conjunta, los dos sindicatos dicen que el Gobierno, a través de las declaraciones realizadas este viernes por la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, “pretende protagonizar un intolerable ejemplo de cómo eludir su responsabilidad”. Según los sindicatos De la Vega se ha sumado al cuestionable comportamiento de la Delegada del Gobierno en Canarias, Carolina Darias, y de la Jefa Superiora del archipiélago, Concepción De Vega.
Señalan que la vicepresidenta “pretende confundir a la sociedad española, hurtando del debate público que fue precisamente su Gobierno el que impidió la salida de España de la activista prosaharaui el mismo día en que llegó a Lanzarote, pudiendo haberlo hecho mediante el mismo procedimiento -la expedición de un salvoconducto- que se intentó emplear hace unos días”.

Los hechos, según los sindicatos
Relatan que la llegada de Haidar a Lanzarote se produjo sobre las 12.30 h del día 14, y que el Gobierno pudo haber permitido el regreso de la activista en un vuelo que salía aquella misma tarde.
“Esta posibilidad, en cambio, fue abortada por indicación de la responsable policial de Canarias, aludiendo a impedimentos de tipo legal, posteriormente sorteados mediante un salvoconducto”, agregan.
Afirman que fue el Ejecutivo quien evitó una rápida solución al caso durante las primeras horas, teniendo en cuenta que la propia Haidar estaba dispuesta a volver a Marruecos.
Indican que “la abortada salida de España de Aminatu Haidar, el pasado día 4, que requería, para su nuevo acceso a suelo español, de un salvoconducto similar al que le permitió abandonar la terminal del aeropuerto de Lanzarote unos minutos antes, supuso el inicio de toda una serie de presiones políticas sobre la Policía que han alcanzado una virulencia y temeridad difícilmente superables”.

Lluís Bou
L’editorial dels diaris reclamant que no s’ataqui la dignitat de Catalunya va provocar ahir algunes reaccions furibundes a Madrid. Des de la presidenta madrilenya, la popular Esperanza Aguirre, fins al president del Congrés, el socialista José Bono, passant pel de la comissió constitucional, el veterà Alfonso Guerra, es van mostrar irritats amb el posicionament unitari català. Van ser reaccions aïllades, perquè els seus partits van reaccionar amb clama i serenitat, conscients que no era el millor dia per deixar-se anar.

El líder socialista es va limitar a expressar “respecte” per l’editorial, i el president del PP va dir que si es respecten les regles de joc “cadascú pot opinar el que vulgui”. Era evident, però, que a les files socialistes i populars diuen fàstics de la inquietud catalana perquè no se li respecta la voluntat expressada en referèndum. Esperanza Aguirre va assegurar que s’està qüestionant que el TC no està legitimat per sentenciar sobre l’Estatut, i això és “antijurídic”. Va donar les culpes de la situació a Zapatero. “És qui ens ha ficat en aquest embolic”, va dir. La portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar-se a valorar l’editorial, i es va limitar a subratllar que el debat és la “irresponsabilitat” de Zapatero.

Des del PSOE també van acabar apareixent veus crítiques. Bono va aprofitar una visita a Reus per recordar als catalans que “la llei és l’únic imperi que s’acata en les democràcies”. “Ningú no està per sobre de les lleis, ni el rei, ni els ministres, ni cap força política social”, va deixar anar, mentre es negava a valorar el contingut de l’editorial catalana. “No veig Catalunya sense Espanya”, va concloure.

En to semblant Alfonso Guerra va censurar la “pressió” sobre el TC que al seu entendre representa l’editorial dels diaris, mentre apuntava que el Constitucional no fa política i no ha de mesurar les conseqüències de les seves decisions. Va acusar la posició catalana de “reivindicar una sobirania dividida que no existeix”, perquè considera que només hi ha la d’Espanya, malgrat que els catalans van fer un referèndum propi.

Un punt més moderada que el president de la comissió constitucional del Congrés, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado va reclamar que “es deixi treballar” el Tribunal Constitucional, si bé va admetre que “sempre són benvingudes” les mostres de suport a l’Estatut.

El poder judicial va reaccionar també contra l’editorial. La majoritària APM va definir el text com “una pressió lamentable” que intenta influir “grollerament” en el TC.

Com és habitual, més crues eren les emissores de ràdio i els digitals espanyols. Les ràdios que habitualment s’acarnissen amb Catalunya, com ara la COPE i Esradio, també van llançar crítiques a l’editorial. Des de l’emissora Esradio, Federico Jiménez Losantos acusava la societat catalana de “malalta” –com assegura Montserrat Nebrera que va fer Aznar en una conversa amb ella– i va afirmar que els espanyols són “els jueus dels nazis catalans”. La web Libertad Digital va escollir Aleix Vidal-Quadras com a personatge sobre el qual fer pivotar les reaccions. A mig matí, les declaracions de l’eurodiputat del PP ultramuntà obrien la portada. “Rajoy ha d’actuar; les coses no són normals a Catalunya”, advertia, sense que el líder del PP li fes cas.

L’editorial dels diaris catalans va arribar ràpidament als mitjans internacionals, i en alguns casos es va sumar a la sorpresa que estan causant a l’estranger els centenars de consultes independentistes del 13 de desembre. L’agència France Presse resumia la reacció catalana amb un titular gràfic: “Touche pas ma nation” (“No em toquis la nació”), indicava. Remarcava que l’editorial està avalat per diaris de totes les tendències, “que defensen a capa i espasa l’Estatut català i es posen en guàrdia contra tot qüestionament”.

La britànica Reuters veia complicacions per a Zapatero davant el malestar que s’està creant a Catalunya: “La crisi a Catalunya pot esdevenir un maldecap” per a ZP.

   María Rosa Moliner (con su hija menor en brazos), junto a su familia, ayer, en su piso del Bon Pastor. Foto: ITALO RONDINELLA    

HELENA LÓPEZ
BARCELONA 

María Rosa Moliner tiene 26 años, tres hijos pequeños y una hipoteca que le es imposible afrontar. Hasta ahí, su historia es tristemente común en los tiempos que corren. La peculiaridad del caso es que el piso que esta joven está a punto de perder por impago es el que le compró al Patronato Municipal de la Vivienda cuando tuvo que abandonar su hogar en las Casas Baratas del Bon Pastor, en Sant Andreu, al estar afectado por la transformación urbanística del barrio.
En el momento en el que Moliner fue informada de la demolición de la casa en la que vivía desde que nació y en la que vivía su madre desde los 5 años, el ayuntamiento le ofreció dos alternativas: seguir de alquiler u optar a firmar un contrato de compraventa por debajo del precio de mercado. «En aquel momento mi hijo y mi yerno trabajaban, y pensamos que era una oportunidad de tener algo en propiedad para el día de mañana, pero al poco tiempo de instalarnos en el piso empezaron los problemas. Todos se han quedado sin trabajo y no podemos afrontar los pagos. Perdimos la casita de toda la vida y ahora perdemos el piso», explicaba ayer la madre de Moliner mientras esperaba a que llegara la policía para ejecutar la orden de de-salojo, prevista para las nueve.Finalmente, de momento no ha habido desalojo. La entidad bancaria ha dado una prórroga de un mes, algo común cuando al proceder al desahucio se encuentra resistencia vecinal, según la entidad bancaria afectada.

Según fuentes municipales, el patronato no ha actuado antes porque la familia no le expuso su problema hasta que fue demasiado tarde, una vez la caja ya se había quedado con el piso e incluso lo había subastado (se subastó en marzo después de un año de impagos).

BÚSQUEDA DE SOLUCIONES / Pese a todo, fuentes del ayuntamiento aseguran que estas personas no se quedarán en la calle. «Estudiaremos el caso a fondo para ver si pueden entrar en los pisos de emergencias sociales y encontrar una solución», afirman. Según algunos vecinos que acompañaron ayer en la tensa espera a la familia Moliner, su caso no es aislado. Otros de los realojados de la primera fase de la reforma de las Casas Baratas del Bon Pastor también se han encontrado con que no podían afrontar el pago de la hipoteca. En algún caso, el patronato, que insiste en que no obligó a nadie a comprar, ha recomprado el piso a los afectados para después volvérselo a ofrecer en régimen de alquiler, solución inviable en el caso de Moliner, ya que el piso ya ha sido subastado.
«Veníamos de una casa en la que pagábamos 20 euros de alquiler y esto nos ha venido grande. No solo es la hipoteca. Es que pagamos más luz, más agua, más gas…», resume la joven. «Antes de vender los pisos el ayuntamiento tendría que haber valorado mejor si los afectados tendrían dinero para pagarlo», reflexiona Luis Nuevo, presidente de Avis del Barri, asociación de vecinos muy crítica con la reforma urbanística que experimenta el Bon Pastor.

el Periódico.com
19-11-2009

Aquest matí s’ha anunciat l’inici d’una demanda administrativa contra l’Hotel Vela. El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa es dirigeix contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s’atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l’Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la resolució que atorga la concessió d’ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic.

L’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en lalegislació portuària que comprèn una excepció a la llei de costes en elcas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en elterreny públic del port. És claríssim, però, que un hotel de luxe de100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari.

 La silueta del Vela sobresurt de la resta d’edificis de l’Eixample.
A la imatge, des de Balmes. ROBERT RAMOS
Maria Favà
Fins ara no han llançat la tovallola. I avui diumenge tornaran a la càrrega. Els veïns de la Barceloneta, i tots els que els vulguin acompanyar, sortiran al carrer per manifestar-se contra l’hotel Vela que s’inaugurarà, si un tsunami no ho evita, d’aquí quatre dies, el dia 1 d’octubre.
L’Eva Fernàndez, presidenta de la Federació de Veïns de Barcelona i veïna de la Barceloneta, temia que els ciutadans oblidessin els motius de la protesta contra l’hotel Vela quan l’edifici estigues acabat i inaugurat. I recordava el cas de l’hotel Miramar de Montjuïc, que després de moltes raons es donava per assumit.

Però aquesta líder veïnal estarà molt contenta d’haver-se equivocat i de comprovar que la memòria és viva encara. La sort ha volgut que l’hotel Vela s’inauguri en el moment que s’ha fet públic l’embargament de l’hotel Miramar i el forat econòmic que ha representat l’afer per a l’Ajuntament que tant va batallar (i va modificar el planejament) per poder convertir els vells estudis de Televisió Espanyola es un hotel.

Contra l’hotel Vela hi ha molts arguments. S’ha escrit que no és bo ni innovador des del punt de vista arquitectònic. I que hi ha edificis vela, de diferents mides, per mig món. Que és una construcció sense sensibilitat ecològica i que ja no es porten els edificis de façanes de vidre que per força han de gastar molt en calefacció i refrigeració perquè puguin ser habitables.

Però el quid de la qüestió és el doble criteri. Ho explica d’una manera diàfana la Marta Tatjer: “Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d’anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, han deixat fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades i que s’ha carregat l’escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat”, es lamenta aquesta empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Els socis d’aquest club són els primers que van patir l’impacte visual i l’ombra que els fa aquest minigratacel sobre la zona de banys. Però la junta de l’entitat no ha piulat, perquè els promotors de l’hotel els van prometre arreglar la piscina, que es la més antiga de l’Estat. “Però com s’ho van fer per poder construir l’hotel en aquest emplaçament?”, encara es pregunta perplex l’enginyer Albert Serratosa, pare del pla metropolità. Serratosa sap de primera mà, perquè ho va dibuixar ell, on es pot construir i on s’ha de modificar el pla per fer-ho.

La inauguració del nou hotel del port, que té categoria de cinc estrelles, pot ser el tret de sortida definitiu pel canvi radical de la Barceloneta, que amb totes les seves misèries i mancances s’ha mantingut fins ara al marge de les grans especulacions que han patit altres barris. Se n’ha salvat perquè els carrers són massa esquifits i generaven poques expectatives de negoci a gran escala. Els quarts de casa, per la seva proximitat al mar, sí que han entrat al mercat immobiliari i turístic.

Veïns tan combatius com l’Antoni Miquel -el Lesli dels Sirex, que va ser regidor per CiU-, o l’Emiliona Llorca, presidenta de l’Associació de Veïns de l’Òstia, creuen que l’hotel és un nyap i temen que generi molta circulació i col·lapsi l’avinguda Joan de Borbó. Ells són resistents i no pleguen veles.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44.
Diumenge, 27 de setembre del 2009