El caganero justiciero » Generalitat

Comunicat de la FAVB respecte al caos a Barcelona per la imprevisió davant la nevada

admin — Fri, 19 Mar 2010 18:20:15 +0000

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d’això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l’actual ministre d’indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.O la submissió de l’ex-ministre d’indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l’actual desgavell elèctric per cridar-los a l’ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d’anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d’usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions, probablement no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.Ningú discuteix el caràcter d’excepcionalitat d’un episodi metereològic com aquest, però sí la imprevisió absoluta que va fer que es paralitzés la vida del país. Potser la part més tragicòmica d’aquesta història és que la nevada agafés a l’actual conseller d’interior a Mallorca, o que mentre el sr. Boada anava anunciant que no quedava ningú aïllat desenes de persones que sí que ho estaven a trens i carreteres estiguessin trucant a diverses ràdios desmentint aquestes afirmacions. Però no fem broma amb això: ja hi ha hagut alguna mort: com a mínim pel fum dels generadors.

A Barcelona, la situació va ser caòtica per la imprevisió de les autoritats, també les municipals. Us reproduïm el comunicat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on es denuncia aquesta imprevisió.

“Caos a Barcelona per la imprevisió davant la nevada

Davant del caos provocat a Barcelona per la nevada que es va produir ahir 8 de març, degut a la nul·la o insuficient resposta dels mecanismes d’emergències i de protecció civil, des de la Favb volem manifestar:

1.La nevada a cotes baixes havia estat pronosticada com a mínim 72 hores abans de produir-se.

2.No es van fer crides a la ciutadania de Barcelona demanant que no es fes servir el cotxe ni que es limitessin els desplaçaments innecessaris, ni tampoc no es va suggerir, com sí que es va fer a d’altres poblacions, la suspensió de classes. El col·lapse de la Ronda de Dalt durant hores va ser una bona mostra d’aquesta imprevisió.

3.La direcció de TMB va decidir retirar els autobusos pel risc d’accidents a les 17 hores, decisió que es va anunciar a la ràdio i la televisió. Però no es van posar anuncis a les parades, de forma que moltes persones es van trobar autobusos inexistents. Considerem que la decisió de retirar els autobusos va ser encertada per tal d’evitar accidents, però s’hauria d’haver garantit la informació i presència de màquines llevaneus en aquelles línies que serveixen a barris que no tenen metro.

4.Tot i veure i preveure durant tot el dia l’abast del temporal no es va fer visible un operatiu que garantís la qualitat de las vies principals de la ciutat, com ara operaris i màquines llevaneus. Igualment les de connexió amb l’àrea metropolitana, resultant una situació caòtica respecte la mobilitat.

5.La coordinació amb la resta de municipis metropolitans ha estat poc efectiva o inexistent i això ha provocat la nul·la garantia de funcionament del transport públic; tramvia, autobús i algunes línies de metro.

6.Resulta especialment greu que els accessos a l’Hospital de la Vall d’Hebron quedessin tallats a la tarda, quan es tracta d’un dels hospitals de la ciutat que suporten més urgències a Barcelona.

7.La situació que es va generar ahir posa de manifest la precarietat de la xarxa ferroviària de rodalies, que es va col·lapsar en diversos punts de la xarxa tant a l’Àrea Metropolitana com a la resta del país.

Tot l’expressat posa de manifest que l’actual model de transport a Barcelona, que prioritza la circulació dels vehicles privats i en canvi compta amb una xarxa de transport públic que es col·lapsa davant d’inclemències meteorològiques, és clarament insostenible, ara i en el futur.
Exigim informació i la revisió exhaustiva dels mecanismes d’emergència a Barcelona en casos de climatologia excepcionals i que siguin públics els protocols i les prioritats que s’estableixen en aquests casos.

Barcelona, 9 de març de 2010″
enfocant.net 12 Març 2010

El aeropuerto de Lleida-Alguaire no tiene un gestor que le quiera

admin — Wed, 17 Mar 2010 05:03:31 +0000

El aeropuerto de Lleida-Alguaire fue noticia no hace muchas semanas cuando las autoridades catalanas asistieron a su inauguración. No era para menos, ya que es la primera instalación de estas características impulsada por el gobierno autonómico fuera del régimen gestor del ente estatal de Aena. Para celebrar la buena nueva, el presidente de la Generalitat, José Montilla, realizó un viaje atípico: fletó un avión Airbus A320 de la aerolínea Vueling para volar desde El Prat hasta el aeropuerto de Lleida-Alguaire. Fue la primera polémica. Luego, el vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, llegó, se hizo la foto e hizo que un helicóptero le fuese a buscar para no perder un vuelo desde El Prat que le debía llevar a África. Nueva polémica. Apenas dos semanas después, esta infraestructura, que ha costado a las arcas públicas más de 97 millones de euros, vuelve a ser noticia, aunque por otros motivos.

Tiendas con las persianas cerradas, cintas transportadoras paradas, paneles de información a medio rellenar y escasa actividad en las pistas es la estampa que tienen las instalaciones de Lleida-Alguaire. No deberían ser factores que describan el día a día de un aeropuerto, pero ésta es la realidad de la primera instalación aérea impulsada por la Generalitat: de momento, sólo cuenta con un vuelo directo hacia París, operado por la aerolínea Vueling, y con el interés mostrado por la irlandesa Ryanair.

“El caso del aeropuerto de Lleida-Alguaire es descriptivo de lo que ocurre en los aeropuertos españoles: se apuesta más por el diseño que por la rentabilidad futura de la instalación. Lo importante debe ser ayudar a que las empresas inviertan para gestionar aeropuertos con demanda suficiente para garantizar su futuro”. Así se pronuncia un directivo catalán de una multinacional concesionaria de infraestructuras a la hora de explicar qué ha podido motivar que el primer aeropuerto financiado por la Generalitat se haya quedado, en primera instancia, sin una empresa privada que esté interesada en gestionarlo.

Un concurso sin compañías

El concurso abierto por la Generalitat para abrir la gestión a la empresa privada ha quedado desierto. Y todo ello después de que el consejero catalán de Obras Públicas, el socialista Joaquim Nadal, asegurara el pasado mes de noviembre que cinco grupos “estaban muy interesados” en gestionar la instalación: Abertis, Cedinsa, Ferrovial, Aéroports de Paris (ADP) y la australiana Bovis. El mismo directivo consultado asegura que dos han sido los principales escollos que han contribuido a que las empresas no acudan al concurso de gestión del aeródromo leridano.

El primero es la condición de invertir 20 millones de euros, mientras que el segundo es la imposición de un canon anual de 2,2 millones que el concesionario debería pagar a la Administración catalana. El hecho de que el concurso haya quedado desierto supone que Aeroports Públics de Catalunya, la sociedad creada por la Generalitat para planificar la política aeroportuaria del gobierno catalán, reciba el mandato por parte de la Consejería de Política Territorial y Obras Públicas de modificar las condiciones del contrato.

Fuentes de la Generalitat confirman a El Confidencial que el gobierno catalán “reformulará en las próximas semanas las condiciones del concurso para convocarlo de nuevo con cláusulas diferentes para atraer la atención del sector privado en la gestión de Lleida-Alguaire”. Sin embargo, aseguran que “si a pesar de los cambios el concurso vuelve a quedar desierto, la gestión podría ser pública y recaer en manos de la sociedad Aeroports Públics de Catalunya”, con el consiguiente coste para las deficitarias arcas de la Generalitat que ello supondría. Fuentes del sector aseguran a este diario que la principal interesada en gestionar la infraestructura, Abertis, estaba en contra de aceptar las condiciones de inversión y del canon anual a la Generalitat antes de ver si el aeropuerto genera la suficiente demanda para atraer aerolíneas y ser rentable en un plazo de cinco años.

Para compensar la primera negativa que ha recibido la Generalitat a la hora de encontrar una empresa que gestione el aeropuerto, el gobierno catalán ha optado por las ayudas públicas. Ryanair y Vueling recibirán 1,6 millones de euros al año de la Generalitat por operar vuelos desde el aeropuerto. Durante el primer año, estas dos aerolíneas no pagarán ninguna tasa al aeródromo. La subvención será desembolsada por la Generalitat (900.000 euros al año) y por la Diputación de Lleida (700.000 euros). Los aeropuertos de Reus y de Girona también reciben ayudas del gobierno autonómico para sostenerse: casi 4 millones de euros anuales en Reus y 5,6 millones en Girona se destinan a la promoción de rutas y a publicidad para atraer turistas.

Fuente: www.elconfidencial.com

Un interventor de la Generalitat, implicat en el saqueig del Palau

admin — Sat, 30 Jan 2010 09:13:19 +0000

És parella de Gemma Montull i es van pagar obres a casa amb diners de l’entitat

Barcelona – J.M. FLORES/ M. PIULACHS

El Departament d’Economia i Finances ha apartat del seu càrrec Enric Fernández, un funcionari del cos d’intervenció de la conselleria, per la seva presumpta implicació directa en el saqueig del Palau de la Música, Fernández és parella de la directora financera de la institució i imputada en el cas, Gemma Montull, amb qui compartia la propietat d’un pis que van reformar amb diners desviats del Palau. Les factures pugen a 97.000 euros. La Generalitat ha posat el cas en coneixement del jutjat.

La conselleria d’Economia va començar a investigar la relació del funcionari ara suspès amb el saqueig del Palau quan va tenir coneixement de la seva relació sentimental amb una de les principals imputades i directora financera de la institució, Gemma Montull. Enric Fernández i Gemma Montull es van conèixer precisament a través del Consorci del Palau de la Música, l’òrgan a través del qual les administracions públiques aporten diners a l’entitat. Durant alguns anys, Fernández va formar part de l’equip d’auditors dels comptes del consorci i, segons algunes fonts, fa temps que va ser apartat d’aquest equip quan ell mateix va comunicar als seus superiors que sortia amb Montull.

Fins ahir, el Departament d’Economia no va obtenir la prova del delicte que relaciona directament el seu funcionari amb el frau del Palau. I aquestes proves les va obtenir a través d’unes factures aportades des de la Fundació del Palau de la Música que demostren que Enric Fernández i Gemma Montull van pagar amb diners de la fundació factures per valor de 97.000 euros per obres de reforma en un pis de la seva propietat. L’immoble, situat a Teià, és un 80% propietat de Montull i el 20% restant, de Fernández. Aquestes factures descobertes a la fundació desmunten també la declaració de Gemma Montull davant del jutge Juli Solaz, a qui sempre va negar la seva implicació en el saqueig i va mantenir que era una simple comptable que complia ordres de Fèlix Millet i el seu pare, Jordi Montull.

Si es confirma aquesta apropiació indeguda, Gemma Montull copia una pràctica del seu pare i de Fèlix Millet, que ha quedat demostrat i ells mateixos han reconegut, de forma parcial, que de manera sistemàtica pagaven amb diners del Palau de la Música factures per obres i reformes a les seves cases particulars, a banda de viatges familiars.

El Departament d’Economia i Finances va decidir apartar ahir mateix Enric Fernández de les seves funcions, com també posar els fets en coneixement de l’autoritat judicial. A més, el mateix departament ha ordenat ampliar l’expedient informatiu obert contra el funcionari implicat per tal de determinar si poden derivar-se més responsabilitats que puguin fer necessària l’adopció d’altres mesures administratives.

Gemma Montull ja estava acusada pel jutge de diversos delictes, entre els quals el d’apropiació indeguda, tot i que fins ara no se sabia que prop de 100.000 euros van anar a parar directament a la seva butxaca i la del seu xicot, Enric Fernández. El frau econòmic al Palau de la Música, amb Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant, se xifra en total en més de 20 milions d’euros.

El Punt. cat
29-01-2010

I el patrimoni dels diputats?

admin — Wed, 25 Nov 2009 13:35:45 +0000

Els béns i propietats dels membres del Parlament i alts càrrecs no són públics

La recent difusió del patrimoni dels membres del Govern espanyol va ser reflectida per la majoria dels mitjans de comunicació. Ara, el Congrés ha fet públiques per primera vegada les activitats privades dels diputats a la pàgina web de la cambra.Tanmateix, no podria passar el mateix amb els alts càrrecs del Govern de Catalunya ni amb els diputats del Parlament, perquè en ambdós casos, les seves declaracions d’ingressos i patrimoni no són públiques, encara que sí ho és la declaració d’activitats, però aquesta no figura a la web de la cambra catalana. Un portaveu del Parlament de Catalunya ha manifestat a e-notícies que “les declaracions d’activitats sí que són públiques, encara que no estan a la web de la cambra. És a dir, que qualsevol ciutadà pot demanar aquestes declaracions i se li proporcionen. La diferència amb el Congrés dels Diputats és que el Parlament no les té a la web, encara que estem treballant per tenir-les en el futur”.

L’article 12 del reglament del Parlament regula aquesta qüestió, i especifica que els diputats han de presentar “una declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen”, i “una declaració de béns que ha de detallar el patrimoni del declarant”. S’indica que “la informació relativa a les activitats i els càrrecs és de caràcter públic”.

Així mateix, “els diputats han de presentar, abans del 30 de juliol de cada any una còpia de la declaració de l’impost sobre la renda i el patrimoni presentada a l’administració tributària del mateix exercici, o la certificació de no haver-ho fet en el cas que no estiguin obligats a presentar-la”.

Els alts càrrecs de la Generalitat tenen una regulació molt semblant, que estableix la llei 13 / 2005 de 27 de desembre. Han de declarar “les activitats professionals, mercantils o industrials”, i realitzar una “declaració patrimonial i d’interessos “amb” tots els béns, els drets i les obligacions”, a més de lliurar còpia de la declaració de renda i de patrimoni a Hisenda.

Com en el cas dels diputats, té caràcter públic la declaració d’activitats, i és reservada la declaració de béns patrimonials i d’interessos.

e-notícies. cat

Les fundacions dels partits han rebut 8 milions en cinc anys

admin — Tue, 24 Nov 2009 07:19:47 +0000

La Fundació més beneficiada ha estat la Rafael Campalans -vinculada al PSC- amb més de 3

Tots els partits polítics catalans amb representació parlamentària tenen les seves pròpies fundacions amb les que realitzen diferents activitats com ara debats, anàlisi d’idees o estudis, i també posar en nómina a militants. Segons informa ‘Diari de Girona’, per finançar una part d’aquestes accions, les fundacions han rebut quasi vuit milions de diners públics els últims cinc anys: més de 4,6 milions d’euros pertanyen a l’Estat i 3,2 milions han sortit de la Generalitat. Els ajuts es reparteixen d’una manera més o menys proporcional segons la representació parlamentària de cada partit polític.La Fundació que ha sortit més beneficiada ha estat la Rafael Campalans -vinculada al PSC i presidida per Isidre Molas- amb un total de 3.207.782,8 euros. La segueix la Fundació Catalanista i DemòcrataTrias Fargas -vinculada a CDC i que té a Agustí Colomines com a màxim responsable- que des del 2005 ha rebut 1.739.058,5 euros. En tercer lloc, se situa la Josep Irla -la fundació d’ERC que presideix Joan Ridao que actualment és el portaveu del partit al Congrés- amb 1.371.053 euros. La Fundació Miquel Coll i Alentorn (Unió Democràtica) ha rebut 619.054,62 euros. La segueix la Fundació Nous Horitzons -d’ ICV i presidida actualment pel diputat Jaume Bosch- amb 544.975,35 euros.

La següent entitat més subvencionada ha estat la filial catalana de la Fundación para el Estudio y Análisis y los Estudios Sociales (FAES), del PP, que en els últims 5 anys ha rebut 356.781,99 euros. Aquesta entitat només rep les subvencions que atorga la Generalitat. Les del Govern Central van a parar directament a la FAES estatal, fundada el 1989 i que actualment està dirigida per l’expresident José Maria Aznar. La Fundació l’Alternativa -vinculada a Esquerra Unida i Alternativa- ha rebut 61.539,55 euros. Tanca la llista l’Egara-Civitas (Ciutadans) que des de la seva creació el 2007 ha rebut 50.473 euros.

e-notícies.com
23-11-2009

Relacions perilloses

admin — Mon, 09 Nov 2009 13:22:28 +0000

Anna Hernàndez coincideix en una associació empresarial amb Gramepark

Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma de Gramenet

L’empresa municipal Promunsa de Sant Just Desvern, dedicada a la promoció d’habitatges i presidida per l’esposa del president de la Generalitat, Anna Hernàndez Bonancia, i Gramepark, empresa similar de Santa Coloma de Gramenet, suposadament implicada, a través del seu president, el regidor d’urbanisme, Manuel Dobarco, i l’alcalde, Bartomeu Muñoz, en l’operació Pretòria contra la corrupció urbanística, pertanyen a l’associació AVS Catalunya.Hernàndez i el gerent de Gramepark, Manel Sierra i Granel, són vocals de la comissió executiva d’AVS Catalunya. El president de l’associació és Ferran Julián i González, conseller delegat de Regesa, una societat del consell comarcal del Barcelonès, dedicada a la promoció i gestió d’habitatges, aparcaments i altres equipaments.

AVS Catalunya va sorgir com la secció catalana de l’Associació Espanyola de Promotors d’Habitatge i Sòl, i és una agrupació d’empreses dedicades a aquests objectius. La seva finalitat és, segons la seva web, “fer possible l’acompliment de l’article 47 de la Constitució, tot facilitant habitatge assequible als ciutadans que no poden accedir al mercat lliure de l’habitatge”.

Gramepark és, segons la seva web, una “empresa municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, constituïda l’any 1988 per a la creació i gestió d’aparcaments i habitatges públics i altres serveis de la ciutat”, i està presidida pel regidor d’urbanisme de Santa Coloma de Gramenet, Manuel Dobarco, empresonat pel jutge Garzón per la presumpta relació de l’empresa i del regidor amb la trama Pretòria de corrupció urbanística.

De la seva banda, Promunsa indica al seu web que “es constitueix com instrument de la política municipal de l’habitatge de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. L’objectiu social és la promoció, la construcció i la rehabilitació d’habitatges i locals comercials, industrials o aparcaments i, en general, qualsevol altra activitat que en execució de plans urbanístics tendeixi a assolir el manteniment d’una oferta adequada d’habitatges i de serveis, així com l’equilibri territorial dels equipaments i serveis públics i privats”.

e-noticies.cat
5-11-2009

Tots els càrrecs de la primera dama

admin — Thu, 05 Nov 2009 11:28:56 +0000

Anna Hernández, esposa del president, acumula una quinzena de càrrecs públics

El president de la Generalitat, amb la seva dona, Anna Hernàndez Bonancia

Anna Hernàndez Bonancia, l’esposa del president de la Generalitat, José Montilla, no ha estat mai una dona que s’hagi conformat amb exercir el paper protocol·lari de primera dama i ha mantingut una intensa activitat política al marge del seu marit. La major part d’aquestes activitats està relacionada amb la seva pertinença al consistori de Sant Just Desvern, responsabilitat que li ha permès assumir altres càrrecs a l’administració. Els càrrecs que ocupa actualment Anna Hernàndez són els següents:

- Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

- Regidor d’urbanisme de Sant Just Desvern.

- Regidor d’habitatge de Sant Just Desvern.

- Regidor de relacions institucionals de Sant Just Desvern.

- Presidenta de l’àrea de política territorial, habitatge i medi ambient de Sant Just Desvern.

- Presidenta de Promusa.

- Presidenta de Proecsa.

- Consellera del consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

- Delegada de l’àrea d’infraestructures, urbanisme i habitatge de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària, SA.

- Consellera de la comissió catalana de trànsit i seguretat viària.

- Consellera del barri de la Mina.

- Consellera general de La Caixa.

- Vocal de la fundació Caviga.

Realment li queda temps per asitir a totes aquestes feines, cuants diners cobra per tots els carrecs? si repartissin una miqueta tots aquests càrrecs… segur que s’acabava l’atur
de ben segur hi ha molta gent tant o més preparada per assumir qualsevol d’aquestes feines.

Publicat: e-Notícies
05 / 11 / 2009

L’operació Pretòria esquitxa el Govern

admin — Sat, 31 Oct 2009 14:48:12 +0000

Baltasar Garzón afirma que el gerent de l’Incasòl estava al corrent de factures falses

El gerent de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Emili Mas, apareix esmentat per Baltasar Garzón sen l’operació ‘Pretòria’ per participar en reunions amb l’alcalde de Santa Coloma i l’exdiputat Luis García, que van derivar en l’elaboració de factures falses per a desviar 1,3 milions de fons de la UE.

El jutge desvetlla que “entre los días 16 de abril y 29 de abril de 2009 se tuvo conocimiento de la posible emisión de facturas por parte del Ayuntamiento de Santa Coloma con el fin de justificar el empleo de unos Fondos Europeos.Las conversaciones se produjeron entre Luis Andrés, Bartolomé Muñoz (Alcalde), Pascual Vela (Director de Servicios Municipales), Manuel Dobarco (concejal y presidente de GRAMEPARK) y Emili Más Margarit (Gerente del Instituto Catalán del Suelo)”.

“Según se desprende de estos contactos, el Ayuntamiento habría modificado el destino de los fondos procedentes de subvenciones de la Unión Europea (Fondos de Cohesión) o empleado una suma menor a la declarada (realizar pagos relacionados con unas expropiaciones en la localidad de Santa Coloma en las calles de Sardana y de San Pascual, cuya gestión correspondía a GRAMEPARK. Se habría justificado el empleo irregular de dichos fondos europeos mediante la emisión de facturas falsas en una suma de 1.300.000 Euros”.

Publicat: e-Notícies
31 / 10 / 2009

El alcalde de Santa Coloma, el ex conseller Macià Alavedra y Lluís Prenafeta, detenidos en una operación anticorrupción

admin — Wed, 28 Oct 2009 19:28:53 +0000

El alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, entra en el Ayuntamiento / ÀLEX GARCIA

GARZÓN DIRIGE LA OPERACIÓN PRETORIA

Entre los ocho arrestados también figuran el director gerente de servicios del ayuntamiento, Pascual Vela, y dos empresarios del ramo de la construcción, Josep Singla, de la inmobiliaria Proinosa, y Luis Casamitjana, presidente del grupo Espais.

Según fuentes cercanas al caso, la mayoría de detenidos están desde primera hora de la tarde en las dependencias de la Comandancia de la Guardia Civil en Sant Andreu de la Barca (Barcelona), y no se descarta que, con sus declaraciones, se puedan realizar nuevas detenciones.

No obstante, Bartomeu Muñoz presencia esta tarde el registro en el Consistorio de Santa Coloma, donde llegó pasadas las 16 horas custodiado por varios agentes y ante la presencia de algunos vecinos. La operación empezó sobre las 10 horas, cuando 15 agentes entraron en el Ayuntamiento para registrar su sede y recabar pruebas. Entonces, el alcalde no se encontraba allí.

Agentes de la Guardia Civil han registrado los despachos del ayuntamiento de Santa Coloma y han examinado las áreas de personal, hacienda, servicios jurídicos, secretaría e informática. También investigan las oficinas de servicios territoriales ubicadas en otras dependencias municipales.

Garzón imputa a los detenidos delitos de cohecho, tráfico de influencias y blanqueo de capitales. Según fuentes judiciales, se trata de una investigación nueva bautizada como Operación Pretoria y que tiene precedentes en el sumario del caso BBVA Privanza.

La operación, que la Guardia Civil desarrolla de forma coordinada con la Fiscalía Anticorrupción, investiga si la presunta trama de corrupción urbanística operó a través de la empresa municipal de promoción inmobiliaria Gramepark de Santa Coloma, presidida por el concejal de urbanismo Manuel Dobarco y encargada de la promoción de párkings y vivienda social en el municipio. Varios agentes registraron esta mañana la sede de Gramepark S.A. en busca de documentación.
La investigación también afecta a los consistorios de Badalona y Sant Andreu de Llavaneres, aunque en estos dos casos no ha habido registros. No obstante, la Audiencia ha requerido al Ayuntamiento de Badalona información sobre un solar sin edificar del municipio, en relación con la operación, según informó el alcalde del municipio, el socialista Jordi Serra, quien negó tajantemente que esta mañana se registraran dependencias municipales. Asimismo, el alcalde de Santa Andreu de Llavaneras, Bernat Graupera, explicó que no se ha efectuado ningún registro en la sede del ayuntamiento aunque dos agentes de la Guardia Civil le requirieron un convenio urbanístico del 2006, cuando gobernaba el PP con el PSC.

Los ayuntamientos de Santa Coloma y Badalona están gobernados por el PSC, mientras que CiU es el partido que gobierna en Sant Andreu de Llavaneres.

Entre los detenidos hay figuras de mucho peso en la política catalana de los últimos años del siglo pasado. Macià Alavedra fue nombrado en 1982 portavoz de CiU en el Parlament y conseller de Governació. En 1987 fue conseller de Indústria i Energia hasta 1989, cuando pasó a dirigir el departamento de Economia i Finances hasta 1997, año en que dimitió de su cargo.

Lluís Prenafeta también fue un hombre importante en los gobiernos de Jordi Pujol. Durante una década, entre 1980 y 1990 ocupó la secretaría general de Presidència. En 1990 fue acusado por el sindicato CNT y un grupo de abogados de aprovecharse de su cargo para intereses personales en la concesión de servicios y equipamientos para la Generalitat. En febrero de 1993 la Audiencia de Barcelona archivó las diligencias contra él por entender que no había incurrido en ningún delito.

Bartomeu Muñoz sustituyó en 2002 a Manuela de Madre en la alcaldía de Santa Coloma. Fue concejal sin cartera desde la segunda legislatura, en 1983. Su padre, Blas Muñoz, fue el último alcalde franquista de la ciudad.

Advertencias de Govern y PSC
El secretario de organización de los socialistas catalanes, José Zaragoza, anunció que si la “autoridad judicial toma medidas” contra Bartomeu Muñoz, el PSC pedirá su renuncia y le suspenderá de militancia. Fuentes socialistas apuntan a que el presidente de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, podría sustituir en el cargo a Muñoz.

Desde el Govern, el conseller de Interior, Joan Saura, aseguró que se mantendrán “intolerantes” ante cualquier posible caso de corrupción en Catalunya y pidió a los ciudadanos que en “estos momentos difíciles” mantengan su confianza en las instituciones.

Por contra, CiU ha defendido la presunción de inocencia “sin distinciones” de todos los detenidos a la vez que ve “sorprendente y contradictorio” que el PSC se plantée medidas disciplinarias contra los implicados de su partido e insinúa que quizá “se sabe algo más”.

La detención del alcalde de Santa Coloma eleva a diecisiete el número de primeros ediles en ejercicio detenidos por su implicación en delitos de corrupción urbanística desde la Operación Malaya, en Marbella, en abril de 2006.

La Vanguardia.es
28-10-2009

El alcalde Bartomeu Muñoz y su concejal de urbanismo, Manuel Dobarco, el director gerente de servicios del ayuntamiento, Pascual Vela, el ex conseller de Economia y el ex secretario general de Presidència en gobiernos de Jordi Pujol, el ex diputado del PSC Luis García, y los dos empresarios del ramo de la construcción, Josep Singla y Luis Casamitjana están arrestados por los delitos de cohecho, tráfico de influencias y blanqueo de capitales
Barcelona. (Redacción y agencias).- El alcalde de Santa Coloma de Gramenet y vicepresidente primero de la Diputació de Barcelona, Bartomeu Muñoz, y su concejal de urbanismo, Manuel Dobarco, ambos del PSC; el ex conseller de Economia Macià Alavedra, el ex secretario general de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, estrechos colaboradores de Jordi Pujol en los gobiernos de CiU; y el ex diputado del PSC Luis García se encuentran entre las ocho personas detenidas en la operación anticorrupción que se desarrolla en Barcelona dirigida por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón contra presuntos delitos urbanísticos y que continúa abierta.

Qui és qui al Palau

admin — Tue, 20 Oct 2009 08:51:03 +0000

El bo i millor de la burgesia catalana és als òrgans de control

La llista de membres dels òrgans directius de la fundació Orfeó Català-Palau de la Música reflecteix totes les tendències econòmiques i polítiques de la burgesia catalana. En aquests òrgans hi ha els principals representants de totes les entitats de la societat civil catalana.

Aquests representants de les classes altes de Catalunya apareixen a la comissió delegada de la fundació Orfeó Català-Palau de la Música, a la junta del patronat i al patronat Palau 2.000-Palau de la Música Catalana.

Així, per exemple, la fundació està presidida en aquests moments per Mariona Carulla, filla de Maria Font, vídua de Lluís Carulla, creador del grup Agrolimen, un mecenes habitual del catalanisme i fundador d’Òmnium Cultural.

També hi figuren empresaris com Leopoldo Rodés, Isidre Fainé, Josep Esteve, Joan Gaspart, Enrique Lacalle, Jordi Miarnau, Francesc Costabella, José Luis Núñez Clemente o Enric Reyna.

No només estan representades en aquests òrgans les principals empreses, entitats associatives i d’altres organismes, sinó que també apareixen membres dels més importants partits amb representació al Parlament de Catalunya, com Arcadi Calzada, Anna Balletbó, Francesc Martí i Jusmet, Jorge Fernández Díaz , Jordi Pujol i Soley i la seva esposa, Marta Ferrusola.

El món intel·lectual i artístic també té la seva representació, com per exemple, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Xavier Bru de Sala, Teresa Berganza, Núria Espert o Daniel Barenboim.

La llista de membres dels òrgans directius

Publicat per E- Noticies. cat
20-10-2009