Entonces empezaron las amenazas. González tuvo que recurrir a escolta policial aunque meses después se le retiró sin explicación alguna. El partido que la había fichado la dejó sola y sin protección. Aun así, su trabajo permitió que el caso llegara al juez y que se imputara a varios cargos. Finalmente, cuando ella dimitió, se sabía soto voce que había llegado al límite de su resistencia. ¿Cómo puede ser que una persona con cargo público fuera amenazada de muerte, su equipo aterrorizado y la propia Administración no tomase cartas en el asunto? Indica hasta qué punto el Ajuntament ha perdido el control de este distrito y cuán enquistada está la corrupción.

Según nuevas informaciones sobre el sumario del caso, en el tinglado podrían estar vinculados dos altos cargos del Ajuntament. El tufo a podrido, pues, escala cada vez más alto. Lo peor es que estos cargos presumiblemente vinculados a la trama, aunque salen citados en el sumario, ni siquiera han sido imputados. Puede, incluso, que se sientan cada día a trabajar con el funcionario al que, cuando caiga la noche, amenazarán por hurgar donde no debe.

Pues bien nos confiamos a ellos y que tenemos a cambio, la manipulación y la falta de transparencia informativa.

Sra, Regidora y  Sr. Conseller, reitero lo que se les dijo en el pasado “Consell Veinal”, no era el lugar ni el momento de hablar de la Diagonal, evidentemente es un tema que afecta a la ciudadanía, la cual esta llamada a votar “SI QUIERE”, afortunadamente los vecinos y vecinas del Barrio del Congres-Indians tienen muy claro lo que han de hacer y cuando lo hagan bien seguro expresaran su voluntad sin que nadie les diga como hacerlo y a que opción decantarse.

Una cosa es informar y otra diferente taladrar hasta la saciedad sobre aquello que os interesa a los políticos.

A los vecinos y vecinas les interesa su barrio y todas aquellas cosas de proximidad que pese a los muchos “Consells de Barri” celebrados, continúan sin soluciones y que la mayoría de las veces son muy simples solo hace falta tener voluntad  y ponerse a trabajar de puertas a dentro y no de cara a la galería.

Ahora se acuerdan de que la ciudad existe y que los ciudadanos han de participar, en otros distritos y en otros barrios.

Pues bien:
         ¿Por qué no explican que pasa en el barrio de la Barceloneta, Ciutat Vella

         ¿Qué hay de Pueblo Nuevo.

         ¿ Que va pasa em l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat (Consells de barri)

         ¿Qué ocurre en el barrio de Navas, en el de la Sagrera, Nou Barris, Trinitat, etc.

         ¿Qué soluciones tienen en Sant Andreu para la falta de las plazas escolares

         ¿Qué les parecería que todos los vecinos y vecinas supiéramos que pasa en

           otros barrios y distritos  de Barcelona y les pidiéramos cuentas.

Esta claro que esto no les interesa pero “LA DIAGONAL SI”, sean honestos y no dividan mas a los vecinos y vecinas de los barrios, dejen que participen  libremente

 Cuando en los Barrios de Barcelona se crean Plataformas no es por capricho es porque el Ayuntamiento y las AA.VV. no esta haciendo bien su trabajo y es la única forma de decirles ¡BASTA!

 Las Veïnes i Veïns de Congrés-Indians volem que se senti a l’Ajuntament la veu del veïnat, la de la gent que, a peu de carrer, coneix de prop els problemes i necessitats del lloc en el qual viu.Los vecinos que el otro día abandonaron la sala, junto con los miembros de las Plataformas de Can Ros Verd y Veïns Afectats Pistes Velia, lo hicieron para manifestar su desacuerdo con estas practicas de engaño y manipulación, no existía orden del día y los allí presentes estaban para hablar de “SU BARRIO Y EXPONER SUS PROBLEMAS”

Cuando terminó la representación de La Diagonal, los vecinos volvieron a entrar para hablar de “SU BARRIO”, y aprovechar el poco tiempo disponible (1 hora), se procedió sin mas a tandas de preguntas rápidas y respuestas mas rápidas e imprecisas.

 Una cosa és l’autogestió veïnal i una altra de ben diferent la “participació“, com podem comprovar amb un altre invent de l’Ajuntament de Barcelona, els anomenats “consells de barri“, una experiència que es va estenent per diversos barris de Barcelona, i sobre els quals es pot llegir aquesta crítica realitzada per l’urbanista Jordi Borja a la revista Carrer nº 103.

 Des de diverses entitats veïnals, com la mateixa Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat s’estan formulant dures crítiques contra aquests consells, tal i com ens diu en el comunicat que us reproduïm: “considerem aquest Consell un nou organisme on la informació funciona unilateralment i on hi ha poques possibilitats de generar participació real. Un exemple és la seva estructura, on només estan definits els càrrecs imposats per la pròpia Administració. (…) Tampoc no s’inclou cap mesura que permeti l’elecció per part del barri de, per exemple, el regidor/a de barri. (…) No es contempla cap mesura que promogui la participació des de baix, com pot ésser la possibilitat de convocar reunions, de tractar temes, de modular el funcionament atenent a demandes del propi barri.“

El paquet “consell de barri” inclou uns tècnics de barri municipals, càrrecs que haurien de ser tècnics i per tant neutres. Però no sembla que sigui aquest el cas,

 El conseller opina  que:
!!Per albarri és especialment interessant que el casal de Congrés-Indians ha estat escollit per fer una prova pilot de les votacions. Tindrem un punt de votació els dies 20 i 21 d’abril, la propera setmana, i se’ns farà una pregunta sense transcendència!!

 ¿Este tema es realmente interesante para el barrio o solo para alguien del barrio?, esto no es informar esto es hacer política, primero nos anuncian el proyecto de la Diagonal y después un simulacro de votación.

“SEAMOS SERIOS Y NO JUGUEMOS CON LA CIUDADANIA”

Jordi Flores
President Plataforma Veïns Conges

L’Ajuntament de Barcelona va pagar l’any 2008 un  total de 7.000 euros pel lloguer de vehicles per transportar des de l’aeroport a la ciutat a participants en unes jornades de la fundació Cidob, que presideix l’ex dirigent del PSC, Narcís Serra.

La dada figura en un comunicat de CiU sobre la reunió d’aquest dimecres de la comissió municipal de presidència, territori i funció pública, en la qual l’equip de govern ha donat explicacions sobre els estudis, informes i treballs tècnics encarregats per l’Ajuntament durant el 2008 .

En aquesta partida, el consistori de Jordi Hereu, segons CiU, ha gastat 13,1 milions d’euros, i només estan justificats 11,4 milions. En qualsevol cas, la federació nacionalista afirma que els procediments per l’encàrrec i realització d’aquests informes “estan farcits d’irregularitats”. CiU afirma que “es produeixen encàrrecs que semblen amagar sous encoberts, ja que els treballs a realitzar són mensuals, sempre els mateixos, o es fracciona un mateix informe en tres encàrrecs diferents, amb imports no superiors als 18.000 euros, per evitar haver de sotmetre la seva adjudicació a concurs d’ofertes i poder concedir directament”.

El grup municipal del PP ha reclamat, de la seva banda, l’elaboració d’una auditoria dels informes encarregats pel consistori des de l’any 2007 fins l’actualitat, aprovada en la comissió de presidència del mes d’octubre, com ha fet el Departament d’Economia amb els informes de la Generalitat.

En aquest sentit, el regidor Popular Xavier Mulleras ha denunciat que “segons les despeses liquidades en el pressupost de l’any 2008 es comptabilitzen 13.344.640 euros per l’elaboració d’aquests informes, estudis i treballs tècnics. Pel que fa als contractes de 2008, el 99% es van adjudicar a dit, mitjançant procediment menor o negociat. Aquest 99% dels contractes suposa el 80% de l’import adjudicat”, ha afegit.

e-noticies.cat

Alberto Fernández Díaz, cap municipal del PP a l’ajuntament de Barcelona, ha denunciat que “el Consistori paga minutes d’entre 280 euros a 330 euros per una hora de transcripció, més 169 euros per la redacció de l’acta, el que suposa una mitjana de 1.250 euros per transcripció-redacció d’acta”. 

  El líder popular ha indicat que “l’Ajuntament contracta serveis externs per transcriure les actes municipals de comissions i plens, així com audiències públiques i plens de districte”.

Fernández Díaz ha dit que “no entenem perquè el Consistori no ha reforçat des de Recursos Humans la plantilla interna per realitzar aquesta tasca de transcripció i redacció d’actes i altres documents, així com millorar el sistema tècnic per transcriure com l’audio text”. En aquest sentit, el PPC ha assegurat que les contractacions han estat realitzades “a dit”.

Alberto Fernández ha afegit que al districte de Sants-Montjuïc es van gastar 9.944 euros per aquest concepte durant l’any 2008, 9.463 euros per les transcripcions-redaccions de set comissions d’Urbanisme o 6.466 euros per quatre comissions d’Hisenda.

e-noticies.cat

El pols entre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i Xavier Trias es pot decidir per un element nou, per una carta oculta que pot posar l’alcaldia de Barcelona a qui la jugui millor. Uns 50.000 immigrants extracomunitaris podran votar en els pròxims comicis municipals, el maig del 2011. Són ciutadans els països dels quals han firmat amb Espanya un acord de reciprocitat. A la ciutat de Barcelona, la suma dels nacionals d’aquests 15 països s’acosta als 100.000 –el 6% de la població. A Espanya sumen 1,1 milions, segons dades del Govern, i d’aquests, 600.000 compleixen les condicions per votar. Aplicant el mateix barem al cas barceloní es pot afirmar que el vot d’aquestes més de 50.000 persones poden decantar la balança. A tot Catalunya la xifra de nous votants s’eleva als 180.000.Els convenis exigeixen, com a condició per reconèixer el dret al vot a Espanya, cinc anys de residència legal i ininterrompuda al nostre país. Les condicions perquè els espanyols votin en aquests 15 estats –l’anomenada reciprocitat que exigeix la Constitució– varia en funció dels sistemes electorals, cosa que ha suposat alguna objecció, sobretot del PP, perquè entén que la reciprocitat no és completa. A aquests factors s’hi ha d’afegir l’obligatòria majoria d’edat.
LA LLISTA DELS 15 / Els ciutadans que podran votar el maig del 2011 procedeixen dels 15 països següents: l’Equador, Bolívia, Colòmbia, l’Argentina, el Perú, Xile, Uruguai, Paraguai, Veneçuela, Islàndia, Burkina Faso, Cap Verd, Trinitat i Tobago, Nova Zelanda i Corea –del Sud, és clar. Espanya, amb tot, treballa per ampliar la llista. Sense anar més lluny, dimarts passat, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu va exhortar el primer ministre marroquí, Abbàs al-Fassi, a procedir a les pertinents reformes constitucionals per permetre el vot dels espanyols en els comicis locals magribins.
La part del lleó se l’emporten els ciutadans llatinoamericans que constitueixen el 99,7% del total de nous votants. Lideren el rànquing l’Equador, amb 22.654 persones, segons dades del 2008, seguit de Bolívia (18.370). A l’altre extrem, s’hi poden comptar 16 capverdians, 63 neozelandesos i 29 immigrants de Burkina Faso.
Aquests són els que podran votar per primera vegada a la ciutat de Barcelona, però no tots els ciutadans d’aquests països poden votar. Per exemple, el 66% dels veneçolans ja tenen la nacionalitat espanyola, és a dir, ja formen part del cens electoral. Això significa que els 3.500 que estan empadronats són a penes la punta de l’iceberg dels 10.000 que en realitat viuen i treballen a Barcelona. Passa el mateix amb el 40% dels cubans i el 33% dels argentins.
Segons el responsable d’Immigració d’ICV, en les últimes eleccions municipals, el 2007, 137.000 persones amb doble nacionalitat van ser incloses en el cens. Es calcula que poc més del 10% van exercir el dret a vot.
Mereixen un cas a part els italoargentins, que ja poden votar des de fa anys en els comicis locals i europeus, en virtut de la seva pertinença a la Unió Europea, però segueixen sense poder exercir el dret en les eleccions catalanes i generals.
ITÀLIA, SEGONA / No és cap secret que els italoargentins han ajudat a situar Itàlia fins al segon lloc en la llista de països amb més connacionals a Barcelona, amb un total de 20.000 persones.
Amb tot, existeixen grans incògnites sobre la manera com afectarà el microclima polític barceloní aquest nou contingent electoral. Albert Aixalà, secretari d’organització de la federació barcelonina del PSC, recorda que el vot dels estrangers pertanyents a la Unió Europea ja fa anys que es produeix i que no s’ha observat que el fenomen hagi provocat «cap variació substancial en els resultats».
A més, segons el socialistes «hi ha la sospita» fundada que aquest col·lectiu encara no s’ha implicat a fons en les conteses electorals. Sospita, és clar, perquè la protecció de dades impedeix saber el percentatge de participació, en aquest cas, dels estrangers. A Barcelona hi viuen gairebé 70.000 ciutadans de la Unió Europea.
ANÀLISI PER DISTRICTES / Mercè Homs, regidora de CiU a Ciutat Vella, i segona de bord a la secretaria d’Immigració de CDC, després d’Àngel Colom, explica que els principals esforços del seu partit se centren
–com també afirma el PSC– a millorar el coneixement entre les comunitats estrangeres i les locals. Tot i així, reconeix que la formació nacionalista ja ha fet els seus números sobre el possible efecte que pot tenir l’aparició d’aquest vot. Aquestes anàlisis se centren no solament en el nombre sinó, fins i tot, en la distribució per districtes dels immigrants, que pot fer canviar de costat alguna de les 10 àrees administratives.

Barcelona al Día
25-10-2009

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha reclamado “limpiar a fondo en el Palau” para poder abrir una nueva etapa necesaria en la entidad, aunque el gobierno municipal ha rechazado detener la tramitación urbanística de su hotel, como han pedido el ERC y el PP en el pleno municipal.

 Vista de la Sala Millet del Palau de la Música desde un agujero en una pared. Foto: RICARD CUGATHereu ha declarado que el ayuntamiento apoya “plenamente” a la nueva dirección de la institución y “está implicado desde el primer minuto en la construcción de una nueva etapa necesaria en el Palau de la Música”, que ha señalado que “no es posible abrir” sin “el análisis exhaustivo y a fondo de la etapa que queremos cerrar”.

“Es absolutamente imprescindible fer net de eso que queremos cerrar”, ha afirmado el alcalde en referencia a la etapa en la que Félix Millet ha estado al frente de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, presidencia que ha abandonado por las irregularidades que él mismo ha confesado y que han supuesto, por lo menos, el desvío de más de 3 millones de euros.

En el pleno celebrado hoy se han presentado dos peticiones relacionadas con el Palau de la Música, una del PP y otra de ERC.

El PP pide fiscalizar las aportaciones

El concejal del PPC Alberto Fernández Díaz ha reclamado “fiscalizar” las millonarias aportaciones que el Ayuntamiento de Barcelona ha hecho al Palau en los últimos años y que el equipo de gobierno municipal se comprometa a no aprobar el hotel “hasta que esté todo aclarado”.

También ERC, que siempre se ha opuesto a la construcción de este hotel de lujo junto al Palau de la Música, ha pedido que el ayuntamiento paralice la tramitación del proceso del Plan de Mejora Urbana que fija las características del hotel y es la ultima fase para empezar las obras.

El presidente del grupo municipal de ERC, Jordi Portabella, ha pedido al gobierno municipal que “no presione a la actual junta” de la Fundación del Palau de la Música para llevar adelante el proyecto hotelero.

El teniente de alcalde Ramon García Bragado ha reconocido que “no hay ninguna urgencia en este hotel” y ha prometido que el ayuntamiento será prudente.

MÁS INFORMACIÓN

• Millet y Montull renuncian definitivamente a sus cargos en la Fundació y L’Orfeó 71 días después del escándalo
• Millet utilizó un centenar de cuentas para desviar fondos
• La donación de Millet a Colom superó el límite para los partidos
• Gemma Montull intentó esconder archivos informáticos a la policía
• Convergència admite que una de sus fundaciones recibió dinero de Fèlix Millet

Fuente: El Periódico
02-10-2009

Aquest matí s’ha anunciat l’inici d’una demanda administrativa contra l’Hotel Vela. El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa es dirigeix contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s’atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l’Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la resolució que atorga la concessió d’ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic.

L’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en lalegislació portuària que comprèn una excepció a la llei de costes en elcas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en elterreny públic del port. És claríssim, però, que un hotel de luxe de100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari.

Jordi FloresEUROPA PRESS
BARCELONA

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, se ha decidido a reforzar la seguridad en el distrito de Ciutat Vella dedicándole un intendente mayor de la Guardia Urbana y reclamando más Mossos d’Esquadra para la ciudad, y de forma especial para Ciutat Vella. Vecinos y oposición han pedido en diversas ocasiones aumentar la seguridad, sobre todo en el Raval y el Gòtic, por la prostitución callejera, los carteristas y el repunte de droga en la calle.

El nuevo mando, Jesús Hernando, reforzará la Unidad Territorial del distrito y se sumará esta semana a los dos intendentes territoriales existentes. El que se dedicaba a Ciutat Vella, seguirá para el Eixample, Gràcia y Sant Martí, y el otro continúa para Sants-Montjuc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris y Sant Andreu.

La plantilla de la Urbana en Ciutat Vella ha crecido un 14% desde EL 2007. Hereu destacó que se trata de una apuesta en “el escenario más difícil” de Barcelona, “donde confluyen todas las presiones debidas a su éxito”, y se mostró confiado en ganarla gracias al esfuerzo del Ayuntamiento y la Urbana, la punta de lanza del Consistorio.

Pugna por las detenciones

El alcalde dijo que Barcelona debe enorgullecerse de que la Urbana arreste al 60% de los detenidos en Ciutat Vella, una realidad en la que perseverará, aunque requiere del esfuerzo de las otras administraciones, dijo en la bienvenida a 250 aspirantes a agente de la promoción 83.

Fuentes de los Mossos d’Esquadra precisaron que los Mossos realizan el 51% de las detenciones en el distrito, la Urbana el 48% y el resto de cuerpos el 1%. Hereu no contabilizó los arrestos de los servicios centrales de la policía catalana. En el conjunto de la ciudad, los porcentajes son del 68% los Mossos y el 31% la Urbana.

El alcalde reclamó a la Generalitat y el Estado que la capital catalana necesita que su apuesta por Ciutat Vella vaya acompañada del mismo esfuerzo para tirar adelante un distrito “donde la convivencia sea la característica más específica que la proyecte más y mejor como corazón de Barcelona”.

240 agentes más

Hereu explicó que “hace meses” que se reúne con el conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, Joan Saura, para destinar al menos el 25% de los Mossos de nueva promoción a la capital catalana.

De esta forma, el alcalde considera que la capital catalana necesitará 240 agentes este año y un total de 1.000 nuevos Mossos en los próximos años, según el Ayuntamiento, de los nuevos agentes que reforzarán la plantilla de la policía catalana tras el despliegue en todo el territorio. En los próximos años se pasará de 15.000 a 18.000 agentes de los Mossos.

Fuente: el Periódico.com
29-09-2009