El caganero justiciero » Sociedad

Comunicat de la FAVB respecte al caos a Barcelona per la imprevisió davant la nevada

admin — Fri, 19 Mar 2010 18:20:15 +0000

Una de les característiques del neoliberalisme és la submissió dels poders públics davant dels poders econòmics. Fa anys que en veiem exemples d’això, tot i que últimament es multipliquen: la submissió de l’actual ministre d’indústria Miguel Sebastián als lobbys energètics, lobbys mediàtics i discogràfics, per no parlar de la que practica amb els ex-monopolis telefònics que es resisteixen a deixar de ser-ho.O la submissió de l’ex-ministre d’indústria i actual president de la Generalitat José Montilla davant de FECSA-ENDESA. En qualsevol altre país, com explica Vicent Partal a la seva columna de Vilaweb, seria el president de la Generalitat qui cridaria al seu despatx als responsables de l’actual desgavell elèctric per cridar-los a l’ordre. Aquí ha de ser el president qui hagi d’anar a la seu de les elèctriques a oferir col·laboració, mentre desenes de milers d’usuaris porten més de tres dies sense llum. I a sobre, a la roda de premsa de FECSA-ENDESA celebrada ahir 11 de març, aquesta empresa elèctrica declara que encara no garanteix el retorn a la normalitat fins la setmana pròxima, i tira pilotes fóra tot i carregant contra els opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Es poden permetre perfectament fer aquestes declaracions, probablement no els passarà res per aquest desgavell, si ni tant sols les esquerres de debó reivindiquen que la llum torni a ser un servei públic de titularitat pública.Ningú discuteix el caràcter d’excepcionalitat d’un episodi metereològic com aquest, però sí la imprevisió absoluta que va fer que es paralitzés la vida del país. Potser la part més tragicòmica d’aquesta història és que la nevada agafés a l’actual conseller d’interior a Mallorca, o que mentre el sr. Boada anava anunciant que no quedava ningú aïllat desenes de persones que sí que ho estaven a trens i carreteres estiguessin trucant a diverses ràdios desmentint aquestes afirmacions. Però no fem broma amb això: ja hi ha hagut alguna mort: com a mínim pel fum dels generadors.

A Barcelona, la situació va ser caòtica per la imprevisió de les autoritats, també les municipals. Us reproduïm el comunicat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) on es denuncia aquesta imprevisió.

“Caos a Barcelona per la imprevisió davant la nevada

Davant del caos provocat a Barcelona per la nevada que es va produir ahir 8 de març, degut a la nul·la o insuficient resposta dels mecanismes d’emergències i de protecció civil, des de la Favb volem manifestar:

1.La nevada a cotes baixes havia estat pronosticada com a mínim 72 hores abans de produir-se.

2.No es van fer crides a la ciutadania de Barcelona demanant que no es fes servir el cotxe ni que es limitessin els desplaçaments innecessaris, ni tampoc no es va suggerir, com sí que es va fer a d’altres poblacions, la suspensió de classes. El col·lapse de la Ronda de Dalt durant hores va ser una bona mostra d’aquesta imprevisió.

3.La direcció de TMB va decidir retirar els autobusos pel risc d’accidents a les 17 hores, decisió que es va anunciar a la ràdio i la televisió. Però no es van posar anuncis a les parades, de forma que moltes persones es van trobar autobusos inexistents. Considerem que la decisió de retirar els autobusos va ser encertada per tal d’evitar accidents, però s’hauria d’haver garantit la informació i presència de màquines llevaneus en aquelles línies que serveixen a barris que no tenen metro.

4.Tot i veure i preveure durant tot el dia l’abast del temporal no es va fer visible un operatiu que garantís la qualitat de las vies principals de la ciutat, com ara operaris i màquines llevaneus. Igualment les de connexió amb l’àrea metropolitana, resultant una situació caòtica respecte la mobilitat.

5.La coordinació amb la resta de municipis metropolitans ha estat poc efectiva o inexistent i això ha provocat la nul·la garantia de funcionament del transport públic; tramvia, autobús i algunes línies de metro.

6.Resulta especialment greu que els accessos a l’Hospital de la Vall d’Hebron quedessin tallats a la tarda, quan es tracta d’un dels hospitals de la ciutat que suporten més urgències a Barcelona.

7.La situació que es va generar ahir posa de manifest la precarietat de la xarxa ferroviària de rodalies, que es va col·lapsar en diversos punts de la xarxa tant a l’Àrea Metropolitana com a la resta del país.

Tot l’expressat posa de manifest que l’actual model de transport a Barcelona, que prioritza la circulació dels vehicles privats i en canvi compta amb una xarxa de transport públic que es col·lapsa davant d’inclemències meteorològiques, és clarament insostenible, ara i en el futur.
Exigim informació i la revisió exhaustiva dels mecanismes d’emergència a Barcelona en casos de climatologia excepcionals i que siguin públics els protocols i les prioritats que s’estableixen en aquests casos.

Barcelona, 9 de març de 2010″
enfocant.net 12 Març 2010

La Guàrdia Urbana ha fet quasi un milió d’hores extres en els últims dos anys

admin — Sat, 30 Jan 2010 09:27:28 +0000

Para que despúes no digan que no hay afán recaudatorio y que no faltan mas agentes. Dejemos de exprimir al ciudadano y por una vez hagamos las cosas bien.
Sr Hereu dejese de obras faraónicas y de proyectos alucinantes que Ud. no es el “MESÍAS”, arregle la trastienda de su casa antes de salir al mundo y no haga que nos sintamos avergonzados de vivir en Barcelona.
Jordi Flores

Barcelona – El punt
29-01-2010
Els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han fet prop d’un milió d’hores extres els últims dos anys, segons va informar ahir en la comissió de seguretat la regidora d’aquesta àrea, Assumpta Escarp. Per l’Ajuntament de Barcelona, el treball extra dels agents durant el 2008 i el 2009 representa un cost addicional de 15,8 milions d’euros en total. Pel grup municipal de Convergència i Unió, aquesta situació demostra «la falta d’agents que té el cos policial municipal».

En concret, l’any 2008 els agents de la Guàrdia Urbana van fer 492.506 hores extres.
El prop de mig miler d’hores extres fetes fa dos anys es va traduir en una despesa addicional de 8 milions d’euros. La xifra va davallar lleugerament l’any passat, quan els agents del cos policial municipal van fer 475.296 hores extres

i van situar el cost addicional que ha d’assumir el consistori en 7,8 milions d’euros. El portaveu de Convergència i Unió a la comissió de seguretat, Joaquim Forn, va recordar que el seu grup municipal cada any pregunta pel nombre d’hores extres que fa la Guàrdia Urbana i «cada any constaten l’elevat nombre d’hores extraordinàries fetes pels agents». Segons els càlculs de Forn, les hores extres fetes al llarg de l’any suposen que la plantilla de la Guàrdia Urbana realitza «unes 1.320 hores extres al dia». Pel portaveu de CiU, el fet que els agents facin tantes hores extres «evidencia que falten efectius» al cos policial.

Un interventor de la Generalitat, implicat en el saqueig del Palau

admin — Sat, 30 Jan 2010 09:13:19 +0000

És parella de Gemma Montull i es van pagar obres a casa amb diners de l’entitat

Barcelona – J.M. FLORES/ M. PIULACHS

El Departament d’Economia i Finances ha apartat del seu càrrec Enric Fernández, un funcionari del cos d’intervenció de la conselleria, per la seva presumpta implicació directa en el saqueig del Palau de la Música, Fernández és parella de la directora financera de la institució i imputada en el cas, Gemma Montull, amb qui compartia la propietat d’un pis que van reformar amb diners desviats del Palau. Les factures pugen a 97.000 euros. La Generalitat ha posat el cas en coneixement del jutjat.

La conselleria d’Economia va començar a investigar la relació del funcionari ara suspès amb el saqueig del Palau quan va tenir coneixement de la seva relació sentimental amb una de les principals imputades i directora financera de la institució, Gemma Montull. Enric Fernández i Gemma Montull es van conèixer precisament a través del Consorci del Palau de la Música, l’òrgan a través del qual les administracions públiques aporten diners a l’entitat. Durant alguns anys, Fernández va formar part de l’equip d’auditors dels comptes del consorci i, segons algunes fonts, fa temps que va ser apartat d’aquest equip quan ell mateix va comunicar als seus superiors que sortia amb Montull.

Fins ahir, el Departament d’Economia no va obtenir la prova del delicte que relaciona directament el seu funcionari amb el frau del Palau. I aquestes proves les va obtenir a través d’unes factures aportades des de la Fundació del Palau de la Música que demostren que Enric Fernández i Gemma Montull van pagar amb diners de la fundació factures per valor de 97.000 euros per obres de reforma en un pis de la seva propietat. L’immoble, situat a Teià, és un 80% propietat de Montull i el 20% restant, de Fernández. Aquestes factures descobertes a la fundació desmunten també la declaració de Gemma Montull davant del jutge Juli Solaz, a qui sempre va negar la seva implicació en el saqueig i va mantenir que era una simple comptable que complia ordres de Fèlix Millet i el seu pare, Jordi Montull.

Si es confirma aquesta apropiació indeguda, Gemma Montull copia una pràctica del seu pare i de Fèlix Millet, que ha quedat demostrat i ells mateixos han reconegut, de forma parcial, que de manera sistemàtica pagaven amb diners del Palau de la Música factures per obres i reformes a les seves cases particulars, a banda de viatges familiars.

El Departament d’Economia i Finances va decidir apartar ahir mateix Enric Fernández de les seves funcions, com també posar els fets en coneixement de l’autoritat judicial. A més, el mateix departament ha ordenat ampliar l’expedient informatiu obert contra el funcionari implicat per tal de determinar si poden derivar-se més responsabilitats que puguin fer necessària l’adopció d’altres mesures administratives.

Gemma Montull ja estava acusada pel jutge de diversos delictes, entre els quals el d’apropiació indeguda, tot i que fins ara no se sabia que prop de 100.000 euros van anar a parar directament a la seva butxaca i la del seu xicot, Enric Fernández. El frau econòmic al Palau de la Música, amb Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant, se xifra en total en més de 20 milions d’euros.

El Punt. cat
29-01-2010

Té sentit mantenir les pensions de viduïtat?

admin — Fri, 08 Jan 2010 13:46:21 +0000

08 de Gener de 2010
Opinions diverses.

No. La viduïtat no és cap mèrit. El que s’hauria de fer és atendre cas per cas. Sovint amb uns quants vales mensuals pels menjadors socials n’hi hauria en bé prou.
El secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ha negat aquest dimarts que l’executiu espanyol pensi suprimir les pensions de viduïtat i ha assegurat que és “radicalment contrari” a aplicar aquesta mesura, tal com han fet altres Estats amb l’argument que la incorporació massiva de les dones al mercat de treball fa innecessari el seu manteniment.
Cagat de por, diuen que no, malament, molt malament. Viudes, esteu/aneu ven arreglades
O sigui: el que s’ha de fer (segons aquest impresentable) és desprestigiar, castigar i anular a la mestresa de casa, que cuida els fills i la economia domèstica, i convertir-la en agent productiu directe i generador de IRPF. Es dir, que la feina de la dona que es queda a casa no te cap valor per a l’Estat i per tant, un cop mort el marit, tant valdria que es cremés al mateix taüt, oi? Maleida colla de sociates inútils i malèfics!Quina colla de paràsits. Que es toquin ells les pensions, i les dietes i els arrepenja peus pels seus trajectes per currar, i total per aixecar el braç, quina colla de dropos, i a sobre paràsits al parlament europeu cobrant 7000 euros al mes dietes i a més el parlament europeu no hi va ningú, colla de dropos. Després s’estranyen que surtin partits alternatius. Tenim dret a votar dropos, i això faré o no, però només 2 de cada 3 catalans van votar europees i encara us anomaneu demòcrates, alguna reflexió????, cap a viure de mamar.
Reflexio i sigueu crítics companys, tenim el dreat a vot, però us deixeu enganyar per aquests fariseus i hipòcrites feu-ne ús, però mireuvo-se´ls bé que hi ha molta merda, que no tot s’acaba amb el bartu i el millet.
Els socialistes espajnylos son la negació de la supervivencia de la gent normal i treballadora ja que poc a poc et van escanyant amb tot sense concesions de cap tipu. Més IVA, increment de preus trens, autobusos, metro, autopistes osigui mes despeses i aretallar tots els drets vigents amb la excusa que Europa ja ho fan. Que Deu ens agafi confessats!
Vaja! Tindrem que fer com, antigament, a l’India. PRIMERA LLEI DE PENSIONS: La vidua serà cremada junt amb el marit traspassat. SEGONA LLEI: En cas contrari, no cal, com no cobra viudetat, no hi serà d’aplicació, j’has es morirà tot sol.

Com deien els de la Trinca: Mamà, por!!!

No obstante això, el secretari d’Estat ha precisat que sí caldrà reformar aquesta modalitat de pensions perquè “s’adaptin i corresponguin” als canvis de la societat pel que fa “als tipus i formes de convivència de les famílies”. En aquest sentit, el Consell de Ministres del pròxim 29 de gener té previst d’aprovar les conclusions de la comissió de seguiment del Pacte de Toledo sobre una modificació del sistema de la Seguretat Social i que el govern espanyol prepara un seguit de mesures.
No faran res que els pugui fer perdre un vot… encara que aixo suposi la ruina del país.

Jordi Flores

L’’efecte Palau’ arriba al CN Barcelona

admin — Thu, 24 Dec 2009 10:15:05 +0000

La Inspecció de Treball de Barcelona obliga la Junta Directiva a abonar més de 40.000 euros per un frau en el pagament de les nòmines dels treballadors. Hisenda també investiga les irregularitats que es poden estar cometent en desviar ingressos del club a la seva Fundació
Mario Ruiz
Primer va ser el cas Palau de la Música amb totes les ramificacions que van esquitxar Àngel Colom, amb el desviament de fons per pagar els deutes del PI, i la Fundació convergent Trias Fargas, que va rebre 632.000 euros de Fèlix Millet per finançar les seves accions; després van venir l’operació Pretòria i les irregularitats destapades per EL TRIANGLE a la Fundació Puigvert, i ara li arriba el torn al Club Natació Barcelona.

Una institució centenària fundada l’any 1907, i que des del 1910 ocupa el seu actual emplaçament a la platja de Sant Sebastià, que va camí d’enfonsar-se econòmicament per culpa de la pèssima gestió de tres integrants de les nissagues convergents del nostre país, Sebastià Millans, Joan Vallvé i Pere Meseguer, que maneguen el club a capritx i sense cap mena de control.Però, com s’ha demostrat en el cas Palau o en la Fundació Puigvert, les irregularitats sempre acaben sortint a la llum.
Una inspecció realitzada pel Departament Provincial de Treball i Seguretat Social de Barcelona, a instàncies de l’exsoci del club Enric Meca i fonamentada en el cas de la monitora Rosa Domínguez (vegeu peça de la pàgina 7), ha deixat al descobert el que tothom sospitava des de feia molts anys a l’entorn del club i ningú no s’atrevia a denunciar: el frau comès en el pagament de les nòmines d’una bona part de la plantilla de treballadors des del gener del 2008 fins a l’actualitat. La Junta Directiva del CN Barcelona ha reconegut el deute amb la Seguretat Social i va abonar el passat 9 de novembre més de 40.000 euros per posar-se al corrent i evitar la multa, ja que la sentència de Treball reconeix que aquesta quantitat «no figurava en les nòmines dels treballadors i que, per tant, no han estat cotitzades a la Seguretat Social». És a dir, més del 50% de la plantilla de treballadors del club cobrava el seu sou per transferència bancària; però, després, l’import no coincidia amb el full oficial de la nòmina, que sempre reflectia un import inferior, ja que se’n pagava una part, sobretot les hores extra dels monitors, en diner negre. I això només entre el gener de l’any 2008 i l’actualitat. La Inspecció de Treball de Barcelona, una vegada la Junta Directiva del club ha presentat els TC1 i TC2 degudament segellats i s’ha ingressat el deute, espera noves denúncies de treballadors afectats que li permeti investigar els anys 2005, 2006 i 2007.
veure notícia completa
Enviat per aigua al coll
24-2-2009

La llibreta perduda del PSC

admin — Fri, 20 Nov 2009 06:20:12 +0000

CiU troba un bloc amb notes del PSC en un informe pel qual Hereu va pagar 750.000 euros

La llibreta perduda del PSC. (Foto: La Vanguardia)

Convergència i Unió (CiU) ha trobat traspapelada en un dels expedients consultats per membres de la seva federació una llibreta de notes vermella del PSC. El bloc, segons informa La Vanguardia, conté notes a mà que corresponen a una sessió de la sectorial de Competivitat i Empresa del PSC.

La llibreta va aparèixer dintre de la caixa que guarda un estudi de 2008 pel qual l’Ajuntament de Barcelona va pagar 748.000 euros. Després de convocar un concurs públic, el consistori que dirigeix Jordi Hereu va adjudicar l’elaboració de l’informe Estudi per a l’implantació de la gestió per objectius a Palladium Spain S.L., qui va rebre l’encàrrec el 31 de desembre de 2008.

Els regidors de CiU es preguntaven quina relació hi ha entre alguns dels temes tractats per la sectorial socialista de Competivitat i Empresa i el contingut de l’informe, segons afegeix La Vanguardia.

e-noticies.cat
18-11-2009

Una familia de las Casas Baratas pierde el piso donde la realojaron

admin — Thu, 19 Nov 2009 19:05:35 +0000

• El impago de la hipoteca hace que la caja desahucie a una madre con tres hijos
• Los afectados compraron el piso al ser derruida su casa en el Bon Pastor

María Rosa Moliner (con su hija menor en brazos), junto a su familia, ayer, en su piso del Bon Pastor. Foto: ITALO RONDINELLA
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

María Rosa Moliner tiene 26 años, tres hijos pequeños y una hipoteca que le es imposible afrontar. Hasta ahí, su historia es tristemente común en los tiempos que corren. La peculiaridad del caso es que el piso que esta joven está a punto de perder por impago es el que le compró al Patronato Municipal de la Vivienda cuando tuvo que abandonar su hogar en las Casas Baratas del Bon Pastor, en Sant Andreu, al estar afectado por la transformación urbanística del barrio.
En el momento en el que Moliner fue informada de la demolición de la casa en la que vivía desde que nació y en la que vivía su madre desde los 5 años, el ayuntamiento le ofreció dos alternativas: seguir de alquiler u optar a firmar un contrato de compraventa por debajo del precio de mercado. «En aquel momento mi hijo y mi yerno trabajaban, y pensamos que era una oportunidad de tener algo en propiedad para el día de mañana, pero al poco tiempo de instalarnos en el piso empezaron los problemas. Todos se han quedado sin trabajo y no podemos afrontar los pagos. Perdimos la casita de toda la vida y ahora perdemos el piso», explicaba ayer la madre de Moliner mientras esperaba a que llegara la policía para ejecutar la orden de de-salojo, prevista para las nueve.Finalmente, de momento no ha habido desalojo. La entidad bancaria ha dado una prórroga de un mes, algo común cuando al proceder al desahucio se encuentra resistencia vecinal, según la entidad bancaria afectada.

Según fuentes municipales, el patronato no ha actuado antes porque la familia no le expuso su problema hasta que fue demasiado tarde, una vez la caja ya se había quedado con el piso e incluso lo había subastado (se subastó en marzo después de un año de impagos).

BÚSQUEDA DE SOLUCIONES / Pese a todo, fuentes del ayuntamiento aseguran que estas personas no se quedarán en la calle. «Estudiaremos el caso a fondo para ver si pueden entrar en los pisos de emergencias sociales y encontrar una solución», afirman. Según algunos vecinos que acompañaron ayer en la tensa espera a la familia Moliner, su caso no es aislado. Otros de los realojados de la primera fase de la reforma de las Casas Baratas del Bon Pastor también se han encontrado con que no podían afrontar el pago de la hipoteca. En algún caso, el patronato, que insiste en que no obligó a nadie a comprar, ha recomprado el piso a los afectados para después volvérselo a ofrecer en régimen de alquiler, solución inviable en el caso de Moliner, ya que el piso ya ha sido subastado.
«Veníamos de una casa en la que pagábamos 20 euros de alquiler y esto nos ha venido grande. No solo es la hipoteca. Es que pagamos más luz, más agua, más gas…», resume la joven. «Antes de vender los pisos el ayuntamiento tendría que haber valorado mejor si los afectados tendrían dinero para pagarlo», reflexiona Luis Nuevo, presidente de Avis del Barri, asociación de vecinos muy crítica con la reforma urbanística que experimenta el Bon Pastor.

el Periódico.com
19-11-2009

Con razon SE DAN DE OSTIAS PARA COGER UN ESCAÑO

admin — Thu, 12 Nov 2009 11:07:57 +0000

SÍ, ES INDECENTE!!!!
Me gustaría transmitir a todos los CIUDADANOS lo que en estos tiempos de penuria general para todas las economía, yo considero indecente.

· Indecente, es que el salario mínimo de un trabajador/a sea de 624 €/mes y el de un “Sr./Sra.” diputad@ 3.996 €/mes, pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a los 6.500 €/mes;

· Indecente, es que un Sr./Sra. catedrátic@ de universidad o un Sr./Sra. cirujan@ de la sanidad pública ganen menos que un concejal de festejos en un ayuntamiento de tercera;

· Indecente, es que los polític@s se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre claro está, por unanimidad, por supuesto y al inicio de cada legislatura);

· Indecente, es comparar la jubilación de un diputad@ con la de una viuda;

· Indecente, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los “Srs./Sras.” diputad@s les baste con “SOLO” siete años y los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima necesiten solo jurar el cargo;
· Indecente, es que los diputad@s sean los únicos “trabajadores” (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF;· Indecente, es colocar en la administración a miles de asesores, amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados; o liberados con sueldo de partidos y sindicatos …
· Indecente, es el millonario gasto en mediocres TV autonómicas creadas al servicio de la pervivencia en el trono de políticos más mediocres;
· Indecente, es el ingente dinero destinado a sostener los partidos políticos, aprobado por los mismos políticos que viven de ellos; (otra de Juan Palomo)

Indecente, es que a un polític@ no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer un cargo (y no digamos intelectual o cultural);
Indecente, es el coste que representa para los demás ciudadanos españoles, sus comidas, sus coches oficiales, sus chóferes, sus viajes (siempre en gran clase) y sus tarjetas de crédito por doquier;
Indecente, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año;
Indecente, es que sus señorías cuando cesan en sus cargos, tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses;
Indecente, es que ex-ministros, ex-secretarios de estado y ex-altos cargos de la política cuando cesan son los únicosciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público;
Indecente, es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios solo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos.
Indecente, es que nos oculten sus privilegios y prebendas (sustantivo femenino que significa ganga, inmunidad, sinecura, poltrona, enchufe, momio, chollo, bicoca, etc.., etc.,) mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.
INDECENTE, ES QUE SIEMPRE SE ARREGLE ESPAÑA y sus presupuestos, CON EL SUELDO DE LOS FUNCIONARIOS ! Mientras hablan de política social y derechos sociales¡

¡INDECENTES ! ¡¡INDECENTES!! ¡¡¡INDECENTES!!!

Y como muestra, un botón. Veamos un ejemplo simple y sencillo, para comparar a un polític… con un funcionari@ o un jubilad@.

Top Ten DE ESPAÑA 10 políticos. A PELO Y SIN DIETAS (QUE TAMBIEN PUEDEN VIVIR DE ELLAS)

1. Presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla 164.043,54 euros
2. Presidente de la Diputación de Barcelona, Celestino Corbacho 144. 200 euros
3. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu 117.398 euros
4. Presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert 108.220 euros
5. Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros
6. Presidente País Vasco, Juan José Ibarretxe 99.574 euros
7. Presidente de la Diputación de Vizcaya, José Luis Bilbao 99.540 euros
8. Presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre 98.700 euros
9. Presidente de la Diputación de Girona, Enric Vilert 98.000 euros
10. Presidente de la Diputación de Palencia, Enrique Martín 97.339 euros

ALCALDES MEJOR PAGADOS DEL PAIS
1..- Barcelona : Jordi Hereu 117.398 euros
2.- Madrid – Alberto Ruiz Gallardón 100.743 euros
3. Bilbao – Iñaki Azcuna 92.873 euros
4. Zaragoza – Juan alberto Belloch 92.414 euros
5. Valladolid – Francico Javier León de la Riva 91.000 euros
6. Valencia – Ritá Barberá 90.296 euros
7 .Castellón – Alberto Fabra 88.000 euros
8. Vitoria – Patxi Lazcoz 85.570 euros
9. Oviedo – Gabino de Lorenzo 84.588 euros
10. Tenerife – Miguel Zerolo 84.445 euros
11. San Seba stián – Odón Elorza 82.091 euros
12. Huelva – Pedro Rodríguez 81.014 euros
13. Lleida – Ángel Ros 80..645 euros
14. Málaga – Francisco de la Torre 77.678 euros
15. Badajoz – Miguel Ángel Celdrán 73.500 euros
16. Santander – Iñigo de la Serna 72.416 euros
17. Alicante – Luis Diaz Alpieri 72.000 euros
18. Murcia – Miguel Ángel Cámara 72.000 euros
19.Ourense – Francisco Rodríguez 72.000 euros
20. Almería – Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 euros
21. Salamanca – Julián Lanzarote 70.872 euros
22. Las Palmas – Jerónimo Saavedra 68.148 euros
23. Cuenca – Francisco Javier Pulido 68.000 euros
24. A Coruña – Javier Losada 66.942 euros
25. Burgos – Juan Carlos Aparicio 66.942 euros
26. Cádiz – Teofila Martínez 66.942 euros
27. Guadalajara – Antonio Román 66.492 euros
28. Ciudad Real – Rosa Romero 66.476 euros
29. Granada – José Torres 65.977 euros
30. Zamora – Rosa Baldeón 64.950 euros
31. Sevilla – Alfredo Sánchez Monteseirín 64.450 euros
32. Albacete – Manuel Pérez 63.434 euros
33. Córdoba – Rosa Aguilar 63.260 euros
34. León – Francisco Fernández 63.206 euros
35. Lugo – José López Orozco 63.000 euros
36. Palma de Mallorca – Aina Calvo 62.356 euros
37. Pamplona – Yolanda Barcina 61..982 euros
38. Girona – Anna Pagans 60.924 euros
39..Segovia – Pedro Arahuetes 60. 824 euros
40. Toledo – Emiliano García 60.389 euros
41. Cáceres – María Carmen Heras 60.200 euros
42. Pontevedra – Miguel Ángel Fernández 60.000 euros
43. Soria – Carlos Martínez 60.000 euros
44. Jaén – Carmen Purificación Peñalver 59.044 euros
45. Logroño – Tomás Santos 58.000 euros
46. Ávila – Miguel Ángel García 58.000 euros
47. Huesca – Fernando Elboj 48.688 euros
48. Teruel – Miguel Ferrer 47.000 euros
49.Palencia – Heliodoro Gallego 45.057 euros
50. Tarragona – Joseph Félix Ballesteros 33.264 euros

Presidentes de comunidades autónomas (salario anual)

1. José Montilla – Cataluña 164.043,54 euros
2.-. Juan José Ibarretxe – País Vasco 99.574 euros
3. Esperanza Aguirre – Madrid 98.700 euros
4. Marcelino Iglesias – Aragón 87.000 euros
5. Emilio Pérez Touriño – Galicia 83.374 euros
6. Paulino Rivero – Canarias 79.963 euros
7. Manuel Chaves – Andalucía 78.791 euros
8. Juan Vicente Herrera- Castilla y León 78.791 euros
9. José María Barreda – Castilla La-Mancha 78.791 euros
10. José Luis Valcárcel – Murcia 78.791 euros
11. Miguel Sanz – Navarra 78.227,94 euros
12. Francisco Camps – C. Valenciana 77.988,24 euros
13. Francesc Antich – Baleares 70.657,86 euros
14. Miguel Ángel Revilla – Cantabria 68.666 euros
15. Vicente álvarez Areces – Asturias 68.002 euros
16. Pedro Sanz – La Rioja 63.376,32 euros
17. Guillermo Fernández Vara – Extremadura 54.244,56 euros

Presidente de las diputaciones provinciales (salario anual)
1. Barcelona – Celestino Corbacho 144.200 euros
2. Lleida – Jaume Gilabert 108.220 euros
3. Vizcaya – José Luis Bilbao 99.540 euros
4. Girona – Enric Vilert 98.000 euros
5. Palencia – Enrique Martín 97.339 euros
6. Álava – Xabier Aguirre 92.596 euros
7. Castellón – Carlos Fabra 92.400 euros
8. Tarragona – Josep Poblet 92.000 euros
9. Málaga – Salvador Pendón 89.000 euros
10. Teruel – Antonio Arrufat 85.000 euros
11. Ávila – Agustín González 83. 521 euros
12. Toledo – José Manuel Tofiño 82.908 euros
13. Gran Canaria – José Miguel Pérez 81.538 euros
14. León – Isabel Carrasco 80.920 euros
15.. Almería – Juan Carlos Usero 79.660 euros
16. Zaragoza – Javier Lambán 78.000 euros
17. Valencia – Alfonso Rus 77.988 euros
18. Pontevedra – Rafael Louzán 77.988 euros
19. Coruña – Jesús Salvador Fernández 77.988 euros
20. Salamanca – Isabel Jiménez 77. 591 euros
21. Tenerife – Ricardo Melchior 76..968 euros
22. Cádiz – Francisco González 76.000 euros
23.. Lanzarote – Manuela Armas 75.995 euros
24. Ciudad Real – Nemesio De Lara 72.991 euros
25. Segovia – Javier Santamaría 72.568 euros
26. Ourense – José Luis Baltar 72.408 euros
27. Alicante – José Joaquín Ripoll 72.061 euros
28. Valladolid – Ramiro F. Ruiz 70.000 euros
29. Fuerteventura – Mario Cabrera 69.566 euros
30. Albacete – Pedro Antonio Ruiz 68.600 euros
31. Cáceres – Juan Andrés Tovar 68.236 euros
32. Badajoz – Valentín Cortés 68.236 euros
33. Cuenca – Juan Manuel Ávila 68.002 euros
34. Mallorca – Francina Armengol 68.000 euros
35. Huelva – Petronila Guerrero 67.490 euros
36. Ibiza – Xico Tarrés 66.000 euros
37.Jaén – Felipe López 66.000 euros
38. Soria – Efrén Martínez 63.639 euros
39. Menorca – Joana Barceló 63.100 euros
40.Granada – Antonio Martínez 62.493 euros
41. Zamora – Fernando Martínez 61.734 euros
42. Córdoba – Francisco Pulido 61.336 euros
43. Burgos – Vicente Orden 59. 990 euros
44. Guadalajara – María Antonia Pérez 59.336 euros
45. Sevilla – Fernando Rodríguez 51.936 euro

Este escrito, es para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia por parte de los polític… que se piensan que “el pueblo” es gili y se chupa el dedoFuente:
EXPANSION.COM

La demora del alcalde encarcelado impide la elección de un nuevo regidor en Santa Coloma

admin — Tue, 10 Nov 2009 09:06:17 +0000

«operación Pretoria»
Los socialistas catalanes intentan volver a la normalidad y superar el escándalo de corrupción cuando solo falta un año para las elecciones autonómicas.

Colpisa | Cristian Reino
Dos semanas después de su detención por la operación Pretoria, el alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, aún no ha formalizado su dimisión al frente de la alcaldía y, a pesar de que permanece encarcelado y expulsado del PSC, sigue siendo el primer edil colomense. El PSC dispone de una terna de candidatos para sustituirle, pero mientras no reciba el cese por escrito no puede mover ficha. «Hasta que renuncia un alcalde, no se puede elegir a otro», afirmó este lunes el portavoz de los socialistas catalanes, Miquel Iceta.
La versión oficial del PSC es que Muñoz ya ha enviado la carta, se espera que llegue esta semana a la sede del PSC en Barcelona y, en cuanto la reciban, el secretario de organización del PSC, José Zaragoza; el de política municipal, Jordi Hereu; y el primer secretario, José Montilla, decidirán quién le sustituirá. El problema es meramente logístico, según los socialistas, en el sentido de que Muñoz, «como toda persona que está encarcelada, tiene restringidos sus movimientos, incluido el envío de la correspondencia escrita». Antoni Fogué, concejal en Santa Coloma, presidente de la Diputación de Barcelona y marido de la ex alcaldesa Manuela de Madre, es el mejor colocado para ser el nuevo alcalde.

El PSC, en cualquier caso, quiere acelerar el nombramiento de un nuevo alcalde para tratar de volver a una cierta normalidad, después de un otoño tormentoso en lo político. Con la sustitución de Muñoz (y también del concejal de Urbanismo), con el decálogo contra la corrupción y a favor de la transparencia que aprobará este martes la Generalitat y con las disculpas públicas pedidas por el president Montilla, los socialistas intentan trasladar un mensaje de que están reaccionando enérgicamente y con celeridad a la operación que puso en marcha el juez de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón. Y es que, el caso Pretoria ha golpeado duramente al poder local y municipal de los socialistas, su auténtica línea de flotación en Cataluña y ha extendido la sospecha sobre una determinada forma de actuar en las alcaldías.

Así, la trama de corrupción, que tiene su epicentro en Santa Coloma de Gramanet y en el proyecto Cubics, desde donde se habrían desviado 13 millones de eueros, también ha puesto el foco en Badalona, otro de los grandes feudos socialistas del cinturón metropolitano de Barcelona y desde donde se habría orquestado un pelotazo de 14 millones, y en Sant Andreu de Llavaneras.
A un año de las elecciones autonómicas, las perspectivas electorales son más desfavorables que nunca para los socialistas, ya que, según las encuestas más recientes, si hoy se celebrasen los comicios previstos para el otoño de 2010 CiU ganaría hasta 10 escaños, en tanto que el PSC perdería 2 ó 3. Todo ello, sumado al retroceso estimado para ERC e ICV, haría imposible reeditar un nuevo tripartito (el tercero) en el gobierno de la Generalitat. Por eso, han decido pasar a la acción tomando medidas y tratando de lanzar el mensaje »de que «no todos los políticos son iguales», como acostumbra a repetir José Montilla cada vez que comparece públicamente.

Luigi, el cerebro de la trama
Según el sumario de Garzón, el nexo de unión entre los tres supuestos pelotazos (Santa Coloma, Badalona y Sant Andreu de Llavaneras) lo ejerció, presuntamente, el cerebro de la trama, Luis García, alias el ‘Luigi’, diputado socialista durante las tres primeras legislaturas y posteriormente expulsado del partido.

García está acusado de los delitos de asociación ilícita, blanqueo de capitales, tráfico de influencias, fraude de subvenciones y falsedad de documento oficial. Garzón se puso sobre la pista del caso Pretoria cuando investigaba los presuntos delitos fiscales del ex propietario de Burberry en España, Eugenio Mora, que era uno de los inversores en la sombra de los terrenos donde se asienta el proyecto Cubics, que a la postre ha dado origen al caso.

La Voz de Galicia.es
9-11-2009

Tots els càrrecs de la primera dama

admin — Thu, 05 Nov 2009 11:28:56 +0000

Anna Hernández, esposa del president, acumula una quinzena de càrrecs públics

El president de la Generalitat, amb la seva dona, Anna Hernàndez Bonancia

Anna Hernàndez Bonancia, l’esposa del president de la Generalitat, José Montilla, no ha estat mai una dona que s’hagi conformat amb exercir el paper protocol·lari de primera dama i ha mantingut una intensa activitat política al marge del seu marit. La major part d’aquestes activitats està relacionada amb la seva pertinença al consistori de Sant Just Desvern, responsabilitat que li ha permès assumir altres càrrecs a l’administració. Els càrrecs que ocupa actualment Anna Hernàndez són els següents:

- Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

- Regidor d’urbanisme de Sant Just Desvern.

- Regidor d’habitatge de Sant Just Desvern.

- Regidor de relacions institucionals de Sant Just Desvern.

- Presidenta de l’àrea de política territorial, habitatge i medi ambient de Sant Just Desvern.

- Presidenta de Promusa.

- Presidenta de Proecsa.

- Consellera del consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

- Delegada de l’àrea d’infraestructures, urbanisme i habitatge de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària, SA.

- Consellera de la comissió catalana de trànsit i seguretat viària.

- Consellera del barri de la Mina.

- Consellera general de La Caixa.

- Vocal de la fundació Caviga.

Realment li queda temps per asitir a totes aquestes feines, cuants diners cobra per tots els carrecs? si repartissin una miqueta tots aquests càrrecs… segur que s’acabava l’atur
de ben segur hi ha molta gent tant o més preparada per assumir qualsevol d’aquestes feines.

Publicat: e-Notícies
05 / 11 / 2009