Tiendas con las persianas cerradas, cintas transportadoras paradas, paneles de información a medio rellenar y escasa actividad en las pistas es la estampa que tienen las instalaciones de Lleida-Alguaire. No deberían ser factores que describan el día a día de un aeropuerto, pero ésta es la realidad de la primera instalación aérea impulsada por la Generalitat: de momento, sólo cuenta con un vuelo directo hacia París, operado por la aerolínea Vueling, y con el interés mostrado por la irlandesa Ryanair.

“El caso del aeropuerto de Lleida-Alguaire es descriptivo de lo que ocurre en los aeropuertos españoles: se apuesta más por el diseño que por la rentabilidad futura de la instalación. Lo importante debe ser ayudar a que las empresas inviertan para gestionar aeropuertos con demanda suficiente para garantizar su futuro”. Así se pronuncia un directivo catalán de una multinacional concesionaria de infraestructuras a la hora de explicar qué ha podido motivar que el primer aeropuerto financiado por la Generalitat se haya quedado, en primera instancia, sin una empresa privada que esté interesada en gestionarlo.

Un concurso sin compañías

El concurso abierto por la Generalitat para abrir la gestión a la empresa privada ha quedado desierto. Y todo ello después de que el consejero catalán de Obras Públicas, el socialista Joaquim Nadal, asegurara el pasado mes de noviembre que cinco grupos “estaban muy interesados” en gestionar la instalación: Abertis, Cedinsa, Ferrovial, Aéroports de Paris (ADP) y la australiana Bovis. El mismo directivo consultado asegura que dos han sido los principales escollos que han contribuido a que las empresas no acudan al concurso de gestión del aeródromo leridano.

El primero es la condición de invertir 20 millones de euros, mientras que el segundo es la imposición de un canon anual de 2,2 millones que el concesionario debería pagar a la Administración catalana. El hecho de que el concurso haya quedado desierto supone que Aeroports Públics de Catalunya, la sociedad creada por la Generalitat para planificar la política aeroportuaria del gobierno catalán, reciba el mandato por parte de la Consejería de Política Territorial y Obras Públicas de modificar las condiciones del contrato.

Fuentes de la Generalitat confirman a El Confidencial que el gobierno catalán “reformulará en las próximas semanas las condiciones del concurso para convocarlo de nuevo con cláusulas diferentes para atraer la atención del sector privado en la gestión de Lleida-Alguaire”. Sin embargo, aseguran que “si a pesar de los cambios el concurso vuelve a quedar desierto, la gestión podría ser pública y recaer en manos de la sociedad Aeroports Públics de Catalunya”, con el consiguiente coste para las deficitarias arcas de la Generalitat que ello supondría. Fuentes del sector aseguran a este diario que la principal interesada en gestionar la infraestructura, Abertis, estaba en contra de aceptar las condiciones de inversión y del canon anual a la Generalitat antes de ver si el aeropuerto genera la suficiente demanda para atraer aerolíneas y ser rentable en un plazo de cinco años.

Para compensar la primera negativa que ha recibido la Generalitat a la hora de encontrar una empresa que gestione el aeropuerto, el gobierno catalán ha optado por las ayudas públicas. Ryanair y Vueling recibirán 1,6 millones de euros al año de la Generalitat por operar vuelos desde el aeropuerto. Durante el primer año, estas dos aerolíneas no pagarán ninguna tasa al aeródromo. La subvención será desembolsada por la Generalitat (900.000 euros al año) y por la Diputación de Lleida (700.000 euros). Los aeropuertos de Reus y de Girona también reciben ayudas del gobierno autonómico para sostenerse: casi 4 millones de euros anuales en Reus y 5,6 millones en Girona se destinan a la promoción de rutas y a publicidad para atraer turistas.

Fuente: www.elconfidencial.com

Lluís Bou
L’editorial dels diaris reclamant que no s’ataqui la dignitat de Catalunya va provocar ahir algunes reaccions furibundes a Madrid. Des de la presidenta madrilenya, la popular Esperanza Aguirre, fins al president del Congrés, el socialista José Bono, passant pel de la comissió constitucional, el veterà Alfonso Guerra, es van mostrar irritats amb el posicionament unitari català. Van ser reaccions aïllades, perquè els seus partits van reaccionar amb clama i serenitat, conscients que no era el millor dia per deixar-se anar.

El líder socialista es va limitar a expressar “respecte” per l’editorial, i el president del PP va dir que si es respecten les regles de joc “cadascú pot opinar el que vulgui”. Era evident, però, que a les files socialistes i populars diuen fàstics de la inquietud catalana perquè no se li respecta la voluntat expressada en referèndum. Esperanza Aguirre va assegurar que s’està qüestionant que el TC no està legitimat per sentenciar sobre l’Estatut, i això és “antijurídic”. Va donar les culpes de la situació a Zapatero. “És qui ens ha ficat en aquest embolic”, va dir. La portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar-se a valorar l’editorial, i es va limitar a subratllar que el debat és la “irresponsabilitat” de Zapatero.

Des del PSOE també van acabar apareixent veus crítiques. Bono va aprofitar una visita a Reus per recordar als catalans que “la llei és l’únic imperi que s’acata en les democràcies”. “Ningú no està per sobre de les lleis, ni el rei, ni els ministres, ni cap força política social”, va deixar anar, mentre es negava a valorar el contingut de l’editorial catalana. “No veig Catalunya sense Espanya”, va concloure.

En to semblant Alfonso Guerra va censurar la “pressió” sobre el TC que al seu entendre representa l’editorial dels diaris, mentre apuntava que el Constitucional no fa política i no ha de mesurar les conseqüències de les seves decisions. Va acusar la posició catalana de “reivindicar una sobirania dividida que no existeix”, perquè considera que només hi ha la d’Espanya, malgrat que els catalans van fer un referèndum propi.

Un punt més moderada que el president de la comissió constitucional del Congrés, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado va reclamar que “es deixi treballar” el Tribunal Constitucional, si bé va admetre que “sempre són benvingudes” les mostres de suport a l’Estatut.

El poder judicial va reaccionar també contra l’editorial. La majoritària APM va definir el text com “una pressió lamentable” que intenta influir “grollerament” en el TC.

Com és habitual, més crues eren les emissores de ràdio i els digitals espanyols. Les ràdios que habitualment s’acarnissen amb Catalunya, com ara la COPE i Esradio, també van llançar crítiques a l’editorial. Des de l’emissora Esradio, Federico Jiménez Losantos acusava la societat catalana de “malalta” –com assegura Montserrat Nebrera que va fer Aznar en una conversa amb ella– i va afirmar que els espanyols són “els jueus dels nazis catalans”. La web Libertad Digital va escollir Aleix Vidal-Quadras com a personatge sobre el qual fer pivotar les reaccions. A mig matí, les declaracions de l’eurodiputat del PP ultramuntà obrien la portada. “Rajoy ha d’actuar; les coses no són normals a Catalunya”, advertia, sense que el líder del PP li fes cas.

L’editorial dels diaris catalans va arribar ràpidament als mitjans internacionals, i en alguns casos es va sumar a la sorpresa que estan causant a l’estranger els centenars de consultes independentistes del 13 de desembre. L’agència France Presse resumia la reacció catalana amb un titular gràfic: “Touche pas ma nation” (“No em toquis la nació”), indicava. Remarcava que l’editorial està avalat per diaris de totes les tendències, “que defensen a capa i espasa l’Estatut català i es posen en guàrdia contra tot qüestionament”.

La britànica Reuters veia complicacions per a Zapatero davant el malestar que s’està creant a Catalunya: “La crisi a Catalunya pot esdevenir un maldecap” per a ZP.

La recent difusió del patrimoni dels membres del Govern espanyol va ser reflectida per la majoria dels mitjans de comunicació. Ara, el Congrés ha fet públiques per primera vegada les activitats privades dels diputats a la pàgina web de la cambra.Tanmateix, no podria passar el mateix amb els alts càrrecs del Govern de Catalunya ni amb els diputats del Parlament, perquè en ambdós casos, les seves declaracions d’ingressos i patrimoni no són públiques, encara que sí ho és la declaració d’activitats, però aquesta no figura a la web de la cambra catalana. Un portaveu del Parlament de Catalunya ha manifestat a e-notícies que “les declaracions d’activitats sí que són públiques, encara que no estan a la web de la cambra. És a dir, que qualsevol ciutadà pot demanar aquestes declaracions i se li proporcionen. La diferència amb el Congrés dels Diputats és que el Parlament no les té a la web, encara que estem treballant per tenir-les en el futur”.

L’article 12 del reglament del Parlament regula aquesta qüestió, i especifica que els diputats han de presentar “una declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen”, i “una declaració de béns que ha de detallar el patrimoni del declarant”. S’indica que “la informació relativa a les activitats i els càrrecs és de caràcter públic”.

Així mateix, “els diputats han de presentar, abans del 30 de juliol de cada any una còpia de la declaració de l’impost sobre la renda i el patrimoni presentada a l’administració tributària del mateix exercici, o la certificació de no haver-ho fet en el cas que no estiguin obligats a presentar-la”.

Els alts càrrecs de la Generalitat tenen una regulació molt semblant, que estableix la llei 13 / 2005 de 27 de desembre. Han de declarar “les activitats professionals, mercantils o industrials”, i realitzar una “declaració patrimonial i d’interessos “amb” tots els béns, els drets i les obligacions”, a més de lliurar còpia de la declaració de renda i de patrimoni a Hisenda.

Com en el cas dels diputats, té caràcter públic la declaració d’activitats, i és reservada la declaració de béns patrimonials i d’interessos.

 e-notícies. cat

Tots els partits polítics catalans amb representació parlamentària tenen les seves pròpies fundacions amb les que realitzen diferents activitats com ara debats, anàlisi d’idees o estudis, i també posar en nómina a militants. Segons informa ‘Diari de Girona’, per finançar una part d’aquestes accions, les fundacions han rebut quasi vuit milions de diners públics els últims cinc anys: més de 4,6 milions d’euros pertanyen a l’Estat i 3,2 milions han sortit de la Generalitat. Els ajuts es reparteixen d’una manera més o menys proporcional segons la representació parlamentària de cada partit polític.La Fundació que ha sortit més beneficiada ha estat la Rafael Campalans -vinculada al PSC i presidida per Isidre Molas- amb un total de 3.207.782,8 euros. La segueix la Fundació Catalanista i DemòcrataTrias Fargas -vinculada a CDC i que té a Agustí Colomines com a màxim responsable- que des del 2005 ha rebut 1.739.058,5 euros. En tercer lloc, se situa la Josep Irla -la fundació d’ERC que presideix Joan Ridao que actualment és el portaveu del partit al Congrés- amb 1.371.053 euros. La Fundació Miquel Coll i Alentorn (Unió Democràtica) ha rebut 619.054,62 euros. La segueix la Fundació Nous Horitzons -d’ ICV i presidida actualment pel diputat Jaume Bosch- amb 544.975,35 euros.

La següent entitat més subvencionada ha estat la filial catalana de la Fundación para el Estudio y Análisis y los Estudios Sociales (FAES), del PP, que en els últims 5 anys ha rebut 356.781,99 euros. Aquesta entitat només rep les subvencions que atorga la Generalitat. Les del Govern Central van a parar directament a la FAES estatal, fundada el 1989 i que actualment està dirigida per l’expresident José Maria Aznar. La Fundació l’Alternativa -vinculada a Esquerra Unida i Alternativa- ha rebut 61.539,55 euros. Tanca la llista l’Egara-Civitas (Ciutadans) que des de la seva creació el 2007 ha rebut 50.473 euros.

e-notícies.com
23-11-2009

Aquests representants de les classes altes de Catalunya apareixen a la comissió delegada de la fundació Orfeó Català-Palau de la Música, a la junta del patronat i al patronat Palau 2.000-Palau de la Música Catalana.

Així, per exemple, la fundació està presidida en aquests moments per Mariona Carulla, filla de Maria Font, vídua de Lluís Carulla, creador del grup Agrolimen, un mecenes habitual del catalanisme i fundador d’Òmnium Cultural.

També hi figuren empresaris com Leopoldo Rodés, Isidre Fainé, Josep Esteve, Joan Gaspart, Enrique Lacalle, Jordi Miarnau, Francesc Costabella, José Luis Núñez Clemente o Enric Reyna.

No només estan representades en aquests òrgans les principals empreses, entitats associatives i d’altres organismes, sinó que també apareixen membres dels més importants partits amb representació al Parlament de Catalunya, com Arcadi Calzada, Anna Balletbó, Francesc Martí i Jusmet, Jorge Fernández Díaz , Jordi Pujol i Soley i la seva esposa, Marta Ferrusola.

El món intel·lectual i artístic també té la seva representació, com per exemple, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Xavier Bru de Sala, Teresa Berganza, Núria Espert o Daniel Barenboim.

La llista de membres dels òrgans directius

Publicat per E- Noticies. cat
20-10-2009

Què hi ha darrera de la construcció d’un l’hotel al costat del Palau de la Música Catalana?

De fa un any i mig, els veïns i veïnes deL Casc Antic i de tota la ciutat de Barcelona ens hem mobilitzat per tal d’aturar l’enderroc de les finques catalogades del carrer Amadeu Vives cantonada amb Sant Pere més Alt i la construcció en aquest espai d’un hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Des que vàrem tenir coneixença d’aquest projecte d’hotel les veïnes i veïns de la Barcelona Vella ens hem preguntat: Quins interessos poden haver-hi darrera aquest projecte?

Un projecte que, sota l’excusa de la millora de l’entorn del Plau de la Música, havia començat intentant enderrocar una finca modernista, contemporània del mateix edifici del Palau i inclosa dins de l’àmbit de protecció que la UNESCO estableix a l’entorn dels recintes declarats Patrimoni de la Humanitat.
Un projecte que s’ha emmascarat darrera una pretesa millora de l’escola de la Salle i de la també pretesa revitalització del teixit comercial del carrer de Sant Pere més Alt, i que ha intentat modificar segons els seus interessos la mobilitat de la zona i el migrat sòl d’equipaments d’aquesta part de la ciutat.
Gràcies a la mobilització veïnal s’ha aturat un primer projecte, s’ha evitat l’enderroc de les finques catalogades i s’ha posat un cert aturador a les pretensions de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Però hi ha un segon projecte d’hotel a les envistes i les veïnes i veïns ens tornem a preguntar: Quins interessos hi ha darrera aquest projecte?
Un projecte que amaga unes opaques negociacions amb l’administració permutant la clau urbanística de les finques afectades, tot amanit amb el pretext que la importància del Palau i de l’Orfeó Català té per la ciutat i per la cultura catalana en general.
I vet aquí que aquesta setmana passada surt a la palestra que la policia judicial ha escorcollat les oficines de l’esmentada Fundació i que hi ha diligències judicials obertes ja que hi ha sospites d’apropiació indeguda de diners públics per part d’importants directius de la Fundació, derivats cap a interessos privats.
Com s’entèn que les tres administracions, Estat, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, pacten de nou amb el Sr.Fèlix Millet?

El Sr. Fèlix Millet és membre de l Institut Catalunya Futur (FAE catalana). Tots recordem el Cas de Renta Catalana als anys 70 i el Bankpyme i tants altres que surten cada dia als diaris.

Com s’entèn que els Germans de La Salle negocïn la millora de la seva Escola dintre el marc d’un procés especulatiu?

L’Escola i el barri perden part de l’espai dedicat a l’ensenyament ja que canvia la clau d’equipament educatiu a servei hoteler.

Davant d’aquesta situació, que ens referma en les sospites que aquest projecte no respon a cap necessitat econòmica de l’Orfeó català sinó a foscos interessos especulatius, fem una crida a la ciutadania perquè estigui alerta sobre els esdeveniments i en el seu moment prenguin postura sobre aquest afer i d’altres que afectin a la nostra ciutat.

Volem remarcar:

• El reconeixament de la premsa en l’afer Millet.

• L’ AVV del Casc Antic i Veïns en Defensa de Barcelona Vella van destapar l’operació especulativa que volia transformar el entorn del Palau de la Música. Tenim recollides 3500 firmes en contra de l’ hotel, així com s’han presentat al·legacions en les diferents fases del procés.

• L’Associació de Veïns Casc Antic i Veïns en Defensa de Barcelona Vella varem fer una Assemblea informativa amb gran participació a l’espai Bonnemaison amb un clar NO al Hotel del Palau.

• La Regidora del Districte proposa amb diners de la Fundació una pantomina de participació ciutadana. Els veïns podien parlar de tot menys de l’hotel. Com li ha sentat al ajuntament tot l’afer Millet? Ara sabem que la Fundació ja no era propietària en el moment del procés participatiu i ara entenem el perquè no es podia opinar de l’hotel: la famosa invariable: els edificis ja eren propietat d’Olivia Hotels.

• L’Ajuntament ens confirma que va ser un error. Error que encara no s’ha rectificat als papers.

• Ens solidaritzem amb el músics, corals i treballadors de la música que han sigut expoliats, maltractats i utilitzats com imatge encobridora de la perversa gestió del Sr. Millet.

Propostes:
que el Sr Millet i companyia han de tornar fins l’últim euro

• no serveix que hagin pagat una quantitat per evitar la presó

• demanem al jutge celeritat al dictar sentència sobre aquest procés

• que les nostres Administracions (Ajuntament i Generalitat) abandonin el projecte de la modificació del MPGM i del PMU

• que es doni a l’Orfeó Català i als músics tot el que s’ha robat durant tots aquests anys

• Les dues Associacions del barri farem una gran Assemblea informativa on també s’informarà de tots els nous esdeveniments, així com informar de les noves al·legacions al Plan de Millora Urbana que ha presentat als Jutjats el nostre advocat

• Posicionament dels Partits Polítics sobre l’operació urbanística de Modificació del Pla General Metropolità i del Pla de Millora Urbana que s’ha tirat endavant amb els seus vots

  NO A L’HOTEL MILLET, ni gran ni petit

  ELS FETS ENS VAN DONANT LA RAÓ

  Barcelona a 28 de setembre de 2009

 ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL CASC ANTIC

VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha reclamado “limpiar a fondo en el Palau” para poder abrir una nueva etapa necesaria en la entidad, aunque el gobierno municipal ha rechazado detener la tramitación urbanística de su hotel, como han pedido el ERC y el PP en el pleno municipal.

 Vista de la Sala Millet del Palau de la Música desde un agujero en una pared. Foto: RICARD CUGATHereu ha declarado que el ayuntamiento apoya “plenamente” a la nueva dirección de la institución y “está implicado desde el primer minuto en la construcción de una nueva etapa necesaria en el Palau de la Música”, que ha señalado que “no es posible abrir” sin “el análisis exhaustivo y a fondo de la etapa que queremos cerrar”.

“Es absolutamente imprescindible fer net de eso que queremos cerrar”, ha afirmado el alcalde en referencia a la etapa en la que Félix Millet ha estado al frente de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, presidencia que ha abandonado por las irregularidades que él mismo ha confesado y que han supuesto, por lo menos, el desvío de más de 3 millones de euros.

En el pleno celebrado hoy se han presentado dos peticiones relacionadas con el Palau de la Música, una del PP y otra de ERC.

El PP pide fiscalizar las aportaciones

El concejal del PPC Alberto Fernández Díaz ha reclamado “fiscalizar” las millonarias aportaciones que el Ayuntamiento de Barcelona ha hecho al Palau en los últimos años y que el equipo de gobierno municipal se comprometa a no aprobar el hotel “hasta que esté todo aclarado”.

También ERC, que siempre se ha opuesto a la construcción de este hotel de lujo junto al Palau de la Música, ha pedido que el ayuntamiento paralice la tramitación del proceso del Plan de Mejora Urbana que fija las características del hotel y es la ultima fase para empezar las obras.

El presidente del grupo municipal de ERC, Jordi Portabella, ha pedido al gobierno municipal que “no presione a la actual junta” de la Fundación del Palau de la Música para llevar adelante el proyecto hotelero.

El teniente de alcalde Ramon García Bragado ha reconocido que “no hay ninguna urgencia en este hotel” y ha prometido que el ayuntamiento será prudente.

MÁS INFORMACIÓN

• Millet y Montull renuncian definitivamente a sus cargos en la Fundació y L’Orfeó 71 días después del escándalo
• Millet utilizó un centenar de cuentas para desviar fondos
• La donación de Millet a Colom superó el límite para los partidos
• Gemma Montull intentó esconder archivos informáticos a la policía
• Convergència admite que una de sus fundaciones recibió dinero de Fèlix Millet

Fuente: El Periódico
02-10-2009

La plantilla de la Urbana en Ciutat Vella ha crecido un 14% desde 2007. Hereu destacó que se trata de una apuesta en “el escenario más difícil” de Barcelona, “donde confluyen todas las presiones debidas a su éxito”, y se mostró confiado en ganarla gracias al esfuerzo del Ayuntamiento y la Urbana, la punta de lanza del consistorio.

Los Mossos contradicen a Hereu

Fuentes de los Mossos d’Esquadra precisaron a que la policía autonómica realiza el 51% de las detenciones en el distrito, la Guardia Urbana el 48% y el resto de cuerpos policiales el 1%. Hereu no contabilizó los arrestos de los servicios centrales de la policía catalana. En el conjunto de la ciudad, los porcentajes son del 68% los Mossos y el 31% la Guardia Urbana.

El alcalde reclamó a la Generalitat y el Estado que la capital catalana necesita que su apuesta por Ciutat Vella vaya acompañada del mismo esfuerzo para tirar adelante un distrito “donde la convivencia sea la característica más específica que la proyecte más y mejor como corazón de Barcelona”.

En declaraciones a los periodistas, Hereu explicó que “hace meses” que se reúne con el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, Joan Saura, para destinar al menos el 25% de los Mossos de nueva promoción a la capital catalana.

1.000 nuevos agentes

De esta forma, el alcalde de Barcelona considera que la capital catalana necesitará 1.000 nuevos Mossos d’Esquadra en los próximos años de los nuevos agentes que reforzarán la plantilla de la policía catalana tras el despliegue en todo el territorio.

Este año deberán ser “un mínimo de 240″, específicamente en Ciutat Vella, que se sumen a los 2.600 ya existentes en Barcelona. Saura se muestra receptivo porque, según Hereu, Ciutat Vella necesita un trato específico, aunque el refuerzo de la convivencia forma parte de una estrategia general de ciudad.

Las mismas fuentes de los Mossos precisaron que los 240 reforzarán “las zonas más problemáticas de la ciudad”, entre ellas Ciutat Vella, aunque no desatienden el resto. De los 250 aspirantes a Urbano, 15 ya cuentan con formación policial y se incorporan a la plantilla. Los 235 restantes inician la fase de preparación en el Institut de Seguretat Pública de Catalunya que se alargará hasta junio.

Fuente: El País.com